L’Últim dia a The Burren

Volíem fer un segon intent de veure aquesta regió abans de marxar per treure’ns del cap la frustració de dos dies enrera, quan vam fer carretera, carretera i més carretera sense arribar on teníem previst.
Així que vam aixecar-nos d’hora, esmorzar i posar-nos en marxa. Vam marxar de Galway amb un sol espatarrant després de fer un parell de fotos, per emprendre el camí a Doolin. No cal dir que la costa resulta un espectacle fantàstic, i el paisatge lunar una vista fabulosa. Si hagués de definir aquest dia ho faria com un munt de sorpreses i regals de la natura i dels homes i les dones que fa milions d’anys van habitar aquestes terres tan meravelloses.
Vam preguntar-nos com van arribar a viure allà, perquè van decidir quedar-s’hi, però potser el més sorprenent era com van poder, sense cap tecnologia, alçar aquelles pedres i fer que s’aguantin!! Si, si! A Irlanda hi ha un munt de monuments megalítics que vam veure amb els nostres ullets!!! Potser el que més ens va robar el cor va ser un Dolmen que queda a una banda de la carretera, tot que després d’una petita excursió muntanya amunt (una servidora amb talons) vam trobar una mena de caseta de pedra que també va deixar-nos amb la boca oberta!
També en aquesta zona s’hi poden veure diferents castells, bé, més aviat torres que en el seu dia controlaven valls senceres, i ara estaven deixades de la mà de Déu, això que són tan catòlics, apostòlics i romans!!
Bé, el cas és que parant aquí i allà vam trobar-nos que es feia tard i teníem por d’arribar massa tard per veure els Cliffs of Moher...Així que vam parar en un pub a dinar i la mestressa ens va donar els consells i indicacions necessaris per arribar-hi bé i a temps.
Sopa calenta, vedella, té i Guinnes per agafar forces i veure els penya-segats!!
I abans d’arribar-hi va ploure no se sap on, però per primer cop a la vida, les forces còsmiques o qui sigui va regalar-me la meravellosa imatge d’un ard de Sant Martí enorme, de colors vius i lluents, i el més important, sencer!! Com aquells del Petit pony que teniem de petites!!! No vaig poder fer-li una foto, pq va durar ben poc, però va aser una visió realment extraordinària!
Una vegada allà vam trobar-nos dos nois i una nois vestits d’una manera que a mi em resultava familiar...Havia vist aquella indumentària de pana negra una vegada, tornant de Rostock a Barcelona en bus. No recordava quina mena de tradició era, però em va fer mandra preguntar...
Clar que el destí va voler que aquells nois no tinguessin transport, i ens vam oferir a dur-los fins a Ennis on podrien agafatr un bus a canvi que ens expliquessin el perquè d’aquelles robes. I aquí ho teniu!
Resulta que a Alemanya i parts de Suïssa és tradició que les persones que estudien per fusters (Zimmermann) quan acaben la seva formació, poden viatjar durant tres anys i un dia per tot el món, guanyant-se la vida i aprenent-ne molt. Amb el que van guanyant es paguen els menjars i els transports però no tenen per luxes. No tenen més equipatge que un mocador de fer farcells (o un equivalent alemany) amb una muda, i van vestits,....així!
Mola, eh?!!

Els Cliffs of Moher son una experiència al.lucinant!!!Amb aquest petit vídeo us en podeu fer una idea. Penseu que potser triga una mica en carregar, però si teniu paciència no quedareu indiferents!

Per veure'l feu click aquí!

Un dia genial!!
Vam aixecar-nos i vam tenir una sorpresa quan vam veure que continuava fent solet!! No ho podíem desaprofitar, així que vam dutxar-nos i esmorzar ben ràpid! Ahir vam passar el dia a la carretera i avui havíem de veure coses!!!!
El Gérard es va fer una mica l'interessant amb la guia....però en realitat si no hagués estat per mi encara donaria voltes per l'aeroport de Shannon!!!! (no li dieu, eh?!:)

Des de Galway vam agafar la carretera que ens tornava a dur cap a la costa. Pel cami, vam quedar amb la boca oberta, ja que la terra ja no era verda, sino vermella i tan irregular que es feia impossible de conrear. El nostre primer objectiu era Carraroe, tot i que pel camí vam anar parant moltes vegades per contemplar el paisatge o cosetes curioses anàvem trobant pel camí, i pensar a què es dedicaria aquella gent que vivia allà. Una d'aquestes vegades vam trobar...Millor mireu el vídeo!!!
Feu click aquí!! Sóc jo fent el burro amb un de més burro que jo!!!!!! No, la veritat és que era simpatiquíssim i vam passar una estona molt xula amb ell! Era en un edifici abandonat a la vora de la mar, i la roca no estava envoltada de pedres, sinó de cargols!!!! També vam passejar una estona per una altra platja on, en comptes de sorra, hi havia fòssils de corall. Una meravella que podeu veure a l'espai de les fotos si us ve de gust.

Hi vam trobar de tot...vaixells abandonats en racons amagats, terres vermelles a banda i banda que convidaven a la més pura introspecció i per rematar el dia...tornant per la carretera de l'interior vam fer una última parada. Hi havia indicat el castell de Aughnanure, així que vam voler entrar-hi. Per desgràcia nostra a l'hivern està tancat, però per sort sóm molt intrèpids i vam decidir escalar una paret de pedra trencada per veure'l per dins. Primer el Gérard, després jo amb talons!!!!!Malauradament era massa fosc i les fotos no han sortit, però la sensacions que vam tenir van swer extraordinàries. Sols i en la gairebé foscor contemplant un castell sense més habitats que dos ponies que pastàven! El Gérard va entrar-hi....genial!!!!

I després de l'aventura d'avui i la satisfacció personal de l'experiència viscuda avui, a sopar i dormir, que demà és elnostre últim dia (per aquesta vegada) en aquest meravellós país!!

Carretera i manta!
El diumenge després de l’esmorzar i recollir vam començar la ruta cap al nord. Habíem de fer nit a Galway, y amb l’experiència acumulada dels dos dies, sabíem que en teniem per una bona estona.
Volíem veure el comtat de Clare, així que vam fer carretera fins a Ennis, on vam arribar a l’hora de dinar. Vam fer-hi una volta per descobrir una antiga abadia gòtica mig destruida d’aquelles que a mi em fascinen tant, amb aire romàntic i arcs apuntants que han vist passar els segles i amaguen secrets d’enamorats, de monjos, de rodamons i d’altres bèsties! I una vegada vista vam anar a buscar algun lloc decent per dinar alguna cosa amb cara i ulls.
Vam trobar un restaurantet amagat on vam saborejar unes patates al forn boníssimes amb cheddar, bacon i coleslaw i unes hamburgueses amb gust de carn!!! Vam pensar en les vaquetes que pastàven per tot arreu…pobretes que bones que estàven!
Amb la panxa plena vam tornar a la carretera…però vam cometre un error fatal i vam voler fer la ruta costera. Va resultar que quan vam aconseguir arribar a la costa ja era tard, però encara vam poder veure un indret anomentat Spanish Point. T’hi estaries hores observant aquelles platges amb roques que semblàven llimades i formes ben curioses que em feien pensar que caminava sobre l'espatlla d'una fera prehistòrica. Bé, m´hi hagués estat hores si no fos pel fred que em gelava el nas i els capcirons del dits!

Cansats de tanta route vam arribar a Galway, on teniem dues nits reservades, i no sense abans passar-nos per un super gegant dels que obren 24 hores en plan yanquie i comprar alguna cosa per sopar, vam anar a l'alberg. Estàvem situats en ple centre, i precisament per això vam aprofitar per fer una passejada i veure l'ambient nocurn. Us ho recomano molt!!!! Nosaltres vam acabar en un pub ple com un ou bebent una Guinnes i escoltant música celta en directe!!! I és que aquesta part d'Irlanda és la que més ha sabut conservar la llengua, la cultrura i les tradicions. Molt bé!!!! Així m'agrada!!!

Península de Dingle
Vam aixecar-nos sense tenir gaire clar on aniríem. El que estava claríssim és que tiraríem milles dins el cotxe, perquè els vidres estaven entel.lats de tant de fred i tanta pluja!
Quan vam baixar a la cuina de l'hostalet, no sense abans fer una reverència a la macro verge que hi havia al primer pis, vam trobar-nos una parella que cuinava uns cereals amb llet i sucre, una mena de pasta amb cara de ciment que els ompliria l'estómac fins ben entrada la tarda!!
Eren molt macos, ella irlandesa i ell...una barreja amb fesomia asiàtica que vivien a Londres. Ens van recomanar la península de Dingle i concretament la seva costa. Així que no ens ho vam pensar més i després d'un bon esmorzar amb te, pa i margarina vam posar-nos en marxa.
El primer que va cridar-me l'atenció van ser les cases i casetes a banda i banda de la carretera. Unes construccions que més aviat semblaven casetes de nines a mida real, amb jardins coronats per roques immenses i tanques de pedra col·locades a mode de puzzle.
Vam decidir agafar una ruta interior que travessava muntanyes, el Connor’s pass, amb un paisatge agreste i salvatge on no hi havia més que roques, matolls i ovelles punk per tot arreu! Blaus i roses fucsia per identificar-les que les feien divertidíssimes!!
Quan més ens endinsàvem en aquesta fantàstica península, vam quedar al·lucinats amb les vistes de tanques de pedra que arribaven a l'horitzó, algunes d'elles amb construccions del que quedava del que algun dia havia estat una casa, un paller o una estança pels animals. Ara només en conservàven algunes de les parets i l’aspecte era ben bé misteriós en els moments de vent i pluja intensos.
Sortint de l’interior vam anar cap a Dingle, un poble coster amb casetes pintades de colors que acompanyades del solet del migdia convidaven a passejar pels carrerons, que sense gairebé adonar-nos ens van dur cap al port.
Allà hi viu un dofí (que té nom però no me’n recordo), però no el vam veure, així que vam anar al pub per fer un bon tiberi. Lasagna, i rossbeef acompanyats d’una bona Guinnes!!! Tot boníssim! Que més es pot demanar?
Després vam tornar a l’Ou Kinder que haviem llogat per anar cap a fer una volteta per la costa fins a Slea Head. Els paisatges de la costa són una experiència brutal. Es tracta d'indrets agrestes on la roca, les ones, l’escuma i l'herba tenen una relació curiosa...a estones s’acaricien, a estones lluiten, i esclaten i es retroven una vegada i una altra. Si us fa gràcia fer una volta per aquesta terra sense moure-us de la cadira podeu veure la peli “La filla de Ryan”, que es va rodar en una d’aquelles platges i podeu veure en la foto de més avall.
I així, parant-parant en racons fabulosos vam pasar la tarda!Fins a arribar una altra vegada a Dingle i fer la carretera sud. Clar que de seguida se’ns va fer de nit, perquè a les cinc ja és fosc! I vam tornar cap a Tralee amb regust de sal i la remor de les onades darrera les orelles.

Arribada irlandesa!

Tot i que sembla que les 11 del matí és una hora raonable per agafar un avió, a nosaltres ens va semblar massa d’hora! I és que Girona, encara que no ho sembli, està lluny, i els autocars que ens havien de dur fins l’aeroport sortien a les 8.00 de l’estació del Nord.
Així que per no variar, vam estar d’un pel d’arribar tard....perquè abans de sortir encara havíem de fer mil i una coses!!! Algun dia arribarem d’hora?
Bé, el cas és que vam agafar l’avió a temps i en un parell d’hores érem a Shannon. Havíem decidit llogar un cotxe en una companyia tirada de preu que va resultar ésser una timada impressionant!!! Mai dels mais llogueu a Budget! Ens vam prendre la presa de pèl amb humor i vam aventurar-nos a conduir un cotxe en territori desconegut.
Si sou uns desastres encantadors, com nosaltres, i compreu una guia a l’últim moment i no la llegiu abans del viatge, com nosaltres, doncs us diré que a Irlanda condueixen per l’esquerra com els anglesos...allò que nosaltres diem al revés! Així que la sortida de l’aeroport va ser APOTEÓSICA!!!!!!!
Anàvem contra direcció, miràvem a l’esquerra mentre els cotxes venien la dreta...fatal!! Però com podeu veure encara som vius! I això és perquè en uns minuts vam haver d’aprendre’n! I és que el perill i la necessitat d’adaptació són grans motivadors per a l’aprenentatge a la vida!!!!
I vam anar, perquè no dir-ho, a empentes i reculons cap a Limerick, un Town medieval amb més d’un racó preciós, botigues i botiguetes, fast food i Kings John’s Castel, una imatge meravellosa quan és fosc i l’observes des de l’altra banda del riu.
Després d’aparcar el “micro machine” que havíem llogat en un carreró i tenir una conversa amb el primer personatge autòcton que vam trobar, un senyor que pintava la seva porta (el Gérard diu que ell té la imatge de tots els irlandesos pintant la porta de casa...bizarre quoi même!!), vam iniciar l’aventura pels carrers de Limerick. La primera visió, el castell impressionant, i després el primer ensurt...fish & chips!!! Insípid, plasticós i mooooooooooooooolt car!!
Així que per oblidar les penes vam voltar i comprar algunes coses imprescindibles: l’últim llibre d’en Harry Potter, que estava d’oferta, medicaments per cistitis que no són antibiòtic i un raspall de dents pel despistat, a més d'un paquet de pasta i una salsa preparada per si de cas...!
I quan vam estar marejats de shopping cap a Tralee hi falta gent!!!! En aquest moment vam adonar-nos que les carreteres irlandeses no son pas com aquí, i 100 Km (o menys milles) podien ser una veritable aventura!!

Superada la prova, vam instal.lar-nos a l'Habitació de Samuel Beckett, Eastenders, sopar italià i a dormir!!!!

Bona nit i tapa't!!

Irlanda
Per fi ho he aconseguit!!!! Ja fa molts anys que volia visitar Irlanda, aquesta terra amb regust de magia i olor d'herba molla que encara conserva trets de cultura celta.
De veritat que em moro de ganes de perdre'm pels carrerons de poblets de somni i conèixer vells amb barba blanca amb pinta de druïda! Així que de moment i per començar hem decidit passar cinc dies a una regió amb molt d'encant: Shannon.
Aquesta regió està situada a la costa altlàntica i potser per això molts dels indrets recomanats a la web tenen a veure amb el mar, com els penyasegats de Clare's o la visita a les illes!!!!!!
Es veu que també hi ha petites excursions que et permeten veure dofins en llibertat!!!!!!!!!!!!!! No m'ho crec! Quina passada! (encara que potser a l'hivern fa massa fred i no hi ha excursions...). Però és igual, estic contentissima perquè hi aniré moooooooooolt ben acompanyada.
De moment vaig fent feina, i he trobat algunes cosetes ben interessants i un mapa enooooooooooooorme si hi cliqueu a sobre! Aquí ho teniu tot, tot, tot!

http://www.all-ireland.com/attractions/b/burren.htm
http://www.sitatof.ch/ireland/i_burren.html
Ja us explicarem més coses quan siguem allà.
Molts petons!

Reflexions

Bé, encara que sembli que cinc dies a Paris son poca cosa, a mi m'ha semblat que he tingut unes vacances en un mini paradís...No us enganyaré si us dic que la companyia ha estat el més important.

A més, en aquets dies he tornat a adonar-me de les coses que són realment importants: l'amistat, la comprensió, la paciència, la generositat...són imprescindibles en una gran ciutat on la multiculturalitat crea més desavinences i problemes de les que podriem desitjar, on les persones són anònimes. És dur de veure com la policia increpa de mala manera a nanos joves pel color de la seva pell, com una dona ha de sortir correns amb els seus fills per por al seu marit, i com la nit i el metro abracen una pila de bojos i penjats que no tenen un lloc millor on anar.

En un lloc on passen aquestes coses hi ha persones que, sense ni plantejar-se com en són de bones, obre les portes de casa seva i ajuda a tothom qui pot. Gràcies Maria per ser com ets!

I tot passejant pels carrers i carrerons d'aquesta gran ciutat he recordat que n'és d'important de compatir els moments feliços i dir-ho!!

Us estimo molt!!!!!! Molts petons i fins la propera!!

Últim dia....

Després de recollir-ho tot vam anar a la Place Saint Michel on vam trobar-nos amb la Maria per anar a la Saint Chapelle i a la Consiergerie (que no sabiem ni que existia....).

Tot que no feis un sol espatarrant aquesta esglesieta gòtica impressiona pels seus vitralls. N'hi ha 15 ristres i cadascuna d'elles relata des del Gènesis fins a l'Apocalipse (que està en el rossetó). És curiós que la última no és de la Biblia. A veure si descubriu què relata?!!Bé, si hi torno m'enduré uns prismàtics!!

I després vam sortir del Palais de Justice per entrar a la Concièrgerie, que és una antiga presó on vam morir Maria Antonieta i Robespierre. Molt interessant però una mica deixat de la mà de Déu...

A l'entrar hi trobeu una gran sala que a l'edat mijana es feia servir per fer-hi banquets i després va convertir-se en sala de "Gens D'armes". A la part superior hi ha reproduccions de com estàven els presoners durant la Revolució...la veritat fa una mica de por perquè hi han posat maniquís i estan molt rònegs...No sé!

Bé, després de la visita turística vam anar a dinar musclos a Léon de Bruxeles i tot seguit al super a comprar galetes, melmelades i guarradetes varies...i després d'acomiadar-nos mooooooolt ràpid cap a l'aeroport i Bcn.

El dimarts vaig acomplir un dels meus somnis quan vam anar al museu D'Orsay, on hi ha obres d'art modern!! Sense comentaris...em vaig perdre entre Césane, Toulouse Lautrec, Van gogh, pissarro...I què us he de dir! Doncs que no em va donar temps de res! I que la propera vegada repetiré!!

Però no només és interessant el contingut, el continent és preciós també. Aquest museu està situat en una antiga estació de tren, i si pujeu al cinquè o sisè pis (ja no sé quans n'hi ha) podreu veure París a través dels grans rellotges que hi ha situats a les cúpules.

I després cap a Saint Michel a berenar-sopar i a passejar pels voltants de Nôtre Dame i la Seina per la nit! Per cert que mentre estàvem asseguts en un pont sobre el riu algú ens va fer unes fotos robades!!! Així que si ens veieu en una postal ens aviseu!!

Barri curiós!!!

Dilluns vam fer una mica el ronso, així que ja no vam arribar a temps d'esmorzar a l'hotelet. Per això vam anar a una terrasseta davant del metro D'Anvers que li tocava un solet benn maco i fam fer un café amb llet la mar de bo.

La curiositat al despertar-me va ser que des del balcó vaig veure les botigues del barri...es veu que son especialistes en vestits de núvia i dama d'honor que més aviat semblen pastissos de merenga de colors!! Un horror!

I després vam anar tranquil.lament fins un dels mercats més emblemàtics de França, aux Puces. Probablement pensareu que és estrany que fem aquesta visita si podriem veure altres coses més de guiri...però és que de peque vaig llegir un llibre on sortia aquest mercat i feia més de mitja vida que tenia curiositat!

I no ens va desebre! Vam trobar-hi peces que més aviat haurien d'estar en un museu...com un casc grec, capitells corintis i mobles barrocs i modernistes al costat de robes, botes i cascs militars, vestits dels anys 20, mantons de manila, tapissos, quadres, radios antigues, ferralla, trossos de cosa que no sabiem què era i...bussiness a saco! Abrics i jaquetes de marca amb etiqueta i tot!

Per la tarda vam veure els canals de Paris com els que surten a Amélie i el parc de la Villete, on hi ha una esfera enorme i dins un cine en plan IMAX. No hi vam entrar, però estirar-se a l'herba i descansar els peus en un lloc tan agradable no te preu!!

Visita per a tots els publics!!

El diumenge ens va acompanyar a Paris el Pierre André, una preciositat de 8 anys procedent del Camerun, que poques vegades ha sortit de Les Ulis i va flipar colors amb Paris. Primer vam anar a veure Nôtre Dame. I quina passada!!

Quan et poses davant a contenplar la façana, amb les dues torres i les tres portalades te n'adones de la riquesa de l'esglèsia, de la seva magnificència i de la sort que tenim de ser europeus i tenir aquests regals per als ulls tan a prop.

Després de buscar a Quasimodo pels raconets de la Catedral, vam fer una volta per Saint Michel, un barri encantador i ple de vida, amb restaurants i bars de tot arreu. Vam decidir que el Pierre escollís que volia dinar, però la única cosa que ens va demanar van ser patates fregides! Així que vam dinar un Döner (que ells li diuen Grec i que porta les pommes frites incoprporades) i després vam passejar per la vora de la Seine fins trobar la parada dels Bateaux Mouches, que son unes barquetes que van pel riu en plan guiri.

Però mira, està molt bé, perquè vam veure tots els monuments des de la perspectiva del riu. Fins i tot vam descobrir que la veritable estàtua de la llibertat està a Paris!!

Per acabar-ho d'arrodonir, vam agafar el metro cap a Trocadero, un parc on es reuneixen un munt de bojos per les bicis, els patins i fins i tot els freesbee's!

Al ritme d'una percusió molt suggerent vam fer-nos fotos amb la Tour Eiffel al darrera, vam quedar-nos embadalits amb les acrobàcies varies de la gent i vam pasar una bona estona fins que va ser l'hora de tornar....Oh!!

Encara haviem de portar en Pierre a Les Ulis i tornar a Paris per passar la nostra primera nit a Montmatre, el barri bohemi per exel.lència.

Primer dia de descoberta!

Al matí vaig aixecar-me i quan vaig córrer la cortina i vaig veure el dia, tot gris i enboirat...vaig tornar-me al llit una bona estona! Quan vaig despertar-me vam continuar la xerrameca al llit de la Maria i després cap a Paris!

Per segona vegada a la vida vaig entrar a l'impressionant museu del Louvre, que no va deixar de sorprendre'm! M'encanta el contrast de les piràmides de vidre amb l'arquitectura que l'envolta!

Només vam tenir temps de veure les seccions dedicades a l'antic Egipte que van recordar-nos que no hem avançat gens! Com a curiositat us diré que un nen tot mudat amb americana i bufanda burrberry's (per flipar) va arribar a la conclusió que els petits sarcòfags eren les tombetes de les àguiles!!! Que mono!

Però bromes apart, és increíble veure la seva escriptura, religió, capacitats arquitectòniques, creences...Moooooooooooooolt interessant!

Quan van tancar i fer-nos fora, vam baixar tot passejant fins l'Arc de Triomf. Pel camí vam veure el Jardí de les Tulleries, l'Obelisc de la Plaça de la Concordia que va estar al temple de Luxor i que Egipte va "donar" a França (i és un rellotge de sol), vam seguir pels Camps Eliseus i poc a poquet se'ns va anar fent de nit.

Quan vam pujar els 284 esglaons de l'arc del Triomf va ser espectacular veure Paris la niut des de L'Etoile: ¨Nôtre Dame, la Tour Eiffel fent pampallugues com un arbre de nadal de botiga de xinos i llums i llumanetes per tot arreu!! Si algu té la oportunitat d'anar a Paris que no es perdi aquesta vista!

I quan ens van fer fora de l'arc de Triomf ja no podiem més! Haviem caminat un munt d'hores! Així que cap a sopar i dormir!! Bona nit i fins demà!

L'Arribada
Vam arribar a Paris al vespre i vam anar a l’estació per agafar el RER B que ens portaria direcció Les Ulis, una de les "Villes et Villages Fleuris de France" on viu la Maria, la meva sogra, que també és una floreta!!! És preciosa!
La primera impressió que vaig tenir va ser de caos, i evidentment no vaig desaprofitar les cues de l’estació per recordar-li al Gérard que a França NO tot és millor que a Catalunya...que també tenen descontrol! Que ja està bé home!! (jijijijijij)
I una vegada allà, què us he de dir, abraçades i petons, emoció continguda i moltes ganes de xerrar! Així que em vaig haver de posar les piles ràpid- ràpid amb el francès, per assabentar-me ben be de tot!
I quan ja no podíem més, quan els ulls se’ns tancaven...a dormir!! Que a l'endemà voliem fer un munt de coses!Per cert!! Us poso una foto dels transports de París que pràcticamant és l'únic que vaig veure...n’hi ha tants que és fàcil perdre-s’hi! Mireu, mireu!

Cliqueu el play i mentre llegiu podreu sentir la música que em suggereix aquest viatge!

Escapadeta a Paris!!!!
Per sort, la vida canvia i a vegades fins i tot ens dóna sorpreses que no esperem però resulten regals meravellosos. A mi la vida em va sorprendre fa uns mesos amb una persona genial, que m'ha omplert de somriures i m´ha aportat més alegria de viure a la que jo ja tenia.
Plegats hem fet un munt de coses, però aquest serà el nostre primer viatge junts. I potser per això (i perquè aquesta personeta n'és originaria) hem escollit París per la nostra primera aventura.
Com sempre, els meus objectius apunten alt...perquè compartir una experiència de viatge i de vida en comú en un context que no és el nostre (o millor dit el meu) sempre és un repte.
Així que per anar fent boca i situar-nos, aquí teniu un mapa de la city francesa i tota la meva il.lusió en conèixer tots els seus racons i viure-la al màxim...en la millor companyia!

El Senegal em porta al cap moltes músiques i cançons que van acompanyar-nos dies i nits... dins el cotxe, durant les llargues esperes, a les festetes improvizades i les tardes a la platja. I és que la música va donar-nos la oportunitat de conèixer moltes persones i compartir amb elles estones meravelloses. Els sons dels Djembes, el reaggae i les veus negres que van arribar-nos a l'ànima no us les puc posar totes aquí...però us en poso una que el Secka cantava molt sovint i me'l recorda!
Sigueu molt feliços! I no oblideu que ballar i riure...aprima!!!

Fotoooooooooooooos!!!!!
Aquí hi trobareu una petita galeria de fotos del Senegal. Em sap greu, però estan totes barrejades...Hauré de trobar la manera d'endreçar-les!! De tota manera us en feu una diea, no?

http://spaces.msn.com/members/arreudelmon/

Petonets a tots i totes!

Últim dia.....
Aquesta nit marxem, així que decidim dirigir-nos e l'Ille de Goree abans de marxar. Creiem que tenim un deure històric, hem de saber què va passar exactent amb els coloniadors i els esclaus.
Quan arribem, resulta ser guiriland. És una passada i ens recorda a Lloret de Mar. Fins i tot la gent dels bars i restaurants fan la pilota als turistes de mala manera i la veritat fa molta angúnia!
Ens amaguem en un baretillo d'un carreró on hi ha persones autòctones per fer un veure i el Secca ens explica que l'esclavatge era un procés triangular. Els francesos viatjaven per Àfrica buscant persones fortes i intel.ligents, els millors. Els duien a Gore on estaven en condicions infrahumanes fins a marxar en vaixell cap als EEUU. Allà els canviaven per aliments que anaven a parar a França.
La veritat és que la casa dels esclaus posava els pels de punt. Van explicar-nos que Mandela va sortir plorant de la cel.la de càstig i no m'extranya.
És increible pensar que els paísos europeus, les persones, hem estat capaços de cometre aquestes barbaritats en tants indrets del món durant els imperis colonials, que avui en dia encara hi ha persones que pateixen situacions d'esclavatge, i que actualment a Europa s'està girant l'esquena a les persones d'aquests països.
Ens hauria de caure la cara de vergonya!

Dakar
Ja em trobo una mica millor, així que després d'esperar al Secca una bona estona, decidim que marxem sols cap a la Capital. En el vaixell de Banjul algú m'havia dit que Dakar és com Paris (per allò ue hi ha llum elèctrica i cotxes), però la veritat és que com jo pensava no hi vaig trobar gaires semblances.
Dakar és una capital africana, amb contrastos importants, mercats on hi pots trobar de tot, i un passat colonial que no es pot amagar!
El primer que vam fer va ser anar a la Gare, on hi ha un bon mercat per comprar batiks, unes teles precioses!! Hem comprat força i després anem a voltar per la ciutat tot seguint les indicacions de le routard. Resulta força agobiant caminar pel mercat i ens diuen que els catalans som "tacaños"!! Que fort que ens diguin això al Senegal!
Bé, després de molt voltar i comprar ens adonem que s´ha fet fosc, així que decidim tornar cap a Rufisque, que per la nit ens han dit que hi ha un concert de la Viviane, una cantant senegalesa que hem vist força per la tele, i no ens ho volem perdre!
El concert resulta ser en un hotelet vora de Rufisque, les noies van moooooooolt mudades i nosaltres anem fatal vestits!!!
Però l'espectacle és increíble!!! Anem a dormir molt tard, però contents!!

Dia a Rufisque
M'he aixecat amb un parell de coses rares a la pell, estic moooolt cansada i decideixo anar al metge.
Bé, no és que me'n refii gaire del que m´ha dit, però compro un munt de medicaments que m´ha receptat a veure si la meva situació millora....
Em quedo a l'alberg fent rèpòs, pq m´ha dit que he anat massa a saco i el meu cos no pot seguir el meu ritme!! Si és que....

Tornada a Rufisque
Després d'un parell de dies al llit, decidim continuar la ruta cap a Rufisque perquè la Marta marxa aquesta nit cap a Barcelona. Així que rutilla, arribada i últim sopar tots junts. La veritat és que ens fa molta pena, però malgrat això conservem el somriure.

Tornada...perill que tornem a passar gambia!!!!
Be, la ruta que hem agafat aquesta vegada, per Banjul; és mes facil; però no menys intensa!!!! Hem hagut de pagar un visat per un dia a preu d'or i un munt de vegades perque la poli aquí és una malparida. Una altra vegada hem trigat molt a travessar el pais, hem hagut de discutir moltíssim i han tractat fatal al Secca. Potser per això acabo a gairebé 40 de febre i malaltíssima!!!
Mai més aniré a Gambia!!!

Després del super esmorzar emprenem camí cap a Abene, pq el Gerard havia de dur una carta. Si algú ha de venir a Senegal, que passi de tot i vingui a aquest lloc! Això sí que és el paradís terrenal!!!
Està ple de rastes, i precisament vam anar a petar al restaurant d'una familia on tots ho son!!! Vam dinar-hi molt bé, i després de proposar-nos que ens quedessim a dormir no ens va costar gens dir que si. És un indret completament verd, amb la platja al costat i que viuen a l'estil dolce vita!!!
Fumant, fumant s'anaven preparant per una festa a la que ens van convidar; i com ens donaven molt bon rotllo vam dir que si. Al vespre van venir un munt dels germans del clan i vam fer un intercani que feia petar de riure!!! Els havieu de veure super animats cantant la bamba i ballat la palmera!!! Ho movien tot!!
I dersprés ens vam ficar a la selva per anar a petar a una macrodisco amb jardí!!!Era com el Jamboree a la Jungla!!!R&B, reagee i música senegalesa, una barreja explosiva amb una calor que es feia dificil de suportar si no ballaves sense parar!!! No cal que us digui que jo no vaig parar, i que feia temps que no em pegava un festival tan impressionant!!!!!
Una passada!!!!

Kafountine
Kafountine, com a poble es com tots el pobles del Senegal. El que passa és que nosaltres vam anar a un hotel moníssim vora la platja. Va ser molt bo que quan vam posar les tovalloles a la sorra vam dir...que bé! Quina tranquilitat!!!
I en un moment va aparèeixer un munt de gent del no res que ens van envoltar i vam xerrar durant un munt d'estona! De tots els personajillos interessants que hem anat trobant; un dels més divertits és en Cocrodile Charlie!! Un gambià que va de rasta i no para de fumar maria!!! Us el podeu imaginar!! És més feliç!!!
A la platja també ens vam trobar un vaixell abandonat ben curiós, així om un munt de bestioles com aquesta serp!!!
Una altra particularitat d'aquest poble és que es dediquen a fumar peix...La veritat és que és interessant veure com ho fan, tot i que la oloreta no s'aguanta gaire!!
Bé, una vegada ens en vam poder anar, vam anar a fer un beure a l'hotel paradís i sopar i dormir desprées d'una bona xerrada de les nostres, com cada dia!!!

Ruta cap a Casamance

Deixem el paradis per anar a la Casamance. No sabem què li passa al cotxe, però se li encenen llumanetes....La carretera fa por; hi ha molts sots i els pobles cada vegada son mes austers.
Parem a dinar i menjem menjar tipic que sembla paella!!!Bonissim!!!!
Arribem a caseta cutre q es la primera frontera amb gambia. A partir d'aqui van començar moltíssims entrebancs per avançar, ens van fer pagar moltes vegades, i després de tot vam arribar a una cua interminable de cotxes, autobusos i camions per agafar el ferry i poder creuar el riu. No us dic mentida, ens hi vam passar 9 hores!!!
I això sobornant a la policia!!!La gent sense diners s'hi podien passar dos dies!! Finalment vam agafar un vaixell que no va trigar més de 10 minuts per arribar a l'altra banda i vam seguir el viatge, tot i que era de nit i la carretera era intransitable...
Clar el cotxe ho va patir!!! Feia oloreta a cremat i perdia aigua, total que vam recollir aigua de basals per posar al cotxe i aixi vam arribar a un poble on ens van arreglar tot a les tantes de la matinada!! Molt be!!
Així que vam continuar fins a Bignola per poder dormir una estona i continuar l'aventura.

Segon dia a Ziguinchor
Ens vam aixecar d'horeta per anar al mercat a tafanejar i vam decidir que ens fariem trenes. El mercat d'artesans va resultar ser un estrés total, aixi que vam anar al mercat normal, menys guiri pero ple d'intermediaris pesats. La Marta ha trobat el seu raconet tot tocant el djembe amb una colleta de nanos que n'aprenien, encara que ho feien perfecte, i crec que ja en sabien prou!
A la tarda anem a dinar, a fer una volta pel port i a fer-nos les trenes...
Mare meva quina presa de pèl!!!!!Ens han fet 4 trenes mal posades, estem pero que molt lletges i no podem parar de riure de la fila que fem!!!!Semblem la bruja averia!!!!!Que bo!!!
Potser del disgust o la vergonya, nomes vam sortir a sopar a cap a l'hotel s'ha dit, que a l'endema anavem cap a Kafountine!!!!

Ziguinchor
Ens vam aixecar força tard per continuar la ruta cap a Ziginchor, que esta molt a prop. De camí hem parat un parell de vegades per motius diversos...el cotxe que cau a trossos, parem a beure quelcom en un poblet on trobem un munt de nens de carrer als que done llàpissos...
Quan arribem a Ziguinchor decidim que hem de canviar diners i la Thais i jo ens hem ficat a la companyia d'electricitat SENELEC, pensant que era un banc!! Quan ja teniem tanda i tot ens han vingut a buscar i ens hem mort de riure!!Sobretot el Secca!!
Després d'un bon dinar a chez FIFI hem buscat un hotelet, i hem trobat le perroquet, des d'on es veu el mar i te un jardí preciós.
Era ja força tard, així que no vam fer molta cosa més que descansar i anar a sopar a un restaurant on vam assabentar-nos que la Casamance vol la independència!!!Aixi que nosaltres, tant catalanets, vinga a dir que clar, i el Secca que no i que no!!
I discutint, discutint anem cap a le parrouquet a dormir i carregar piles per demà!

N'dangan
Aviu ens hem aixecat d'hora per anar a veure ocells, però no hi ha hagut manera de veure'n cap pq com l'esmorzar a trigat mil hores hem arribat massa tard!!! de tota menera el paissatge sobre la piragua és bestial. Hem arribat a una illa on estan els animistes i ens han segrestat, assegut i fet comprar obligatòriament. Per sort he trobat quelcom que m'ha agradat!!! Però les dones tan agressives no ens han fet gaire gracia, així que li hem demanat al Secca que no ens porti a llocs tan turístics!!!
Un refresc a la tornada i dinar a can Jo per després anar a casa dels musics!!!Això sí que ha molat!!!!!!! Una habitació plena de gent tocant la guitarra, cantant i fumant maria sense parar....jo amb un mareig!!!! Semblava una sauna sense eucaliptus!!!!!
M'han tornat Usb amb les seves cançons gravades (a veure què hi han posat), després hem sopat cous-cous senegalès i hem tornat a casa d'aquests músics tan guays a prendre el te, que estava programat i a la tarda no ho hem fet per falta de temps!!!
Aquesta vegada al pati i sota un llit d'estels preciosos hem begut te, xerrat i cantat. Fins i tot el Secca s'ha desmelenat i xerrat i rigut molt. És molt maco aquest noi!!!!
Després d'una proposició deshonesta de voltar per la llacuna amb un dels musics m'entra el cague i desideixo que marxem....
Aixi que bona nit a tots!!!!!!

Comencem el viatge

El principi del viatge ha estat tota una aventura ! La Marta sembla que ha conduit tota la vida per Africa, i la Thais també, tot i que una mica més i atropella una vaca !!! Després d'un matí al cotxe amb el nostre acompanyant , en SECCA que pregunta a tothom pero gairebé no parla amb nosaltres, hem arribat a N’Dangan i hem anat directes a dinar, perquè amb tanta calor i tant relax cada dos per tres tenim gana. Hem trobat un restaurant bastant mono amb terrasseta fora. Encara no ens havien dut el dinar que ja teniem allà un spaguetti (en realitat una barreja italiano-francesa) que té un alberg i ens proposava d’anar-hi a passar la nit i un piragüero que oferia una visita pel delta .

No els ha costat gaire de convèncer-nos, així que després de menjar peix i arròs la mar de bo anem a veure aquest alberg. No us dic mentides si us explico que és el lloc més maco on he estat de l’Àfrica !!! Un petit paradís a la vora del mar amb cabanes molt mones i una dutxa millor que la de ca meva, amb pressió i tot !!! Li hem demanat una guitarra o una radio al spaguetti i diu que cap problema.

A la manera guiri, hem anat a la platja i hem començat la dura tasca d’integrar el Secca en el grup. És tan prudent que li costa molt interaccionar, però tenim clar que ho aconseguirem !!!!

Per començar li hem fet jugar al burro i al rellotge i pobre!! Ha perdut!!

De volta a l’alberg, ha aparegut un personatge venezolano que diu que fa sis mesos que viu a Senegal. Un pesat que no ens dona bon rotllo, que veu sense parar i que hem anomenat Camarón pq treballa recollint gambes!!! Però també hem tingut una sorpresa molt guay quan han vingut 2 musics del poble amb 2 guitarres i han fet un concertillo genial, hem xerrat amb ells i son molt macos, així que després de cantar i tocar plegats quedem per demà a la tarda, que avui ja és tard i demà ens hem d’aixecar d’hora per anar a veure ocells amb piragua !!!

Bona nit a tots i totes!!!!!

Hola a tothom!!!!!!!
La nostra arribada va ser com totes les de l Àfrica. Una bogeria! A l'aeroport, la Marta i jo encara no haviem trobat al Bahan ni els seus companys escoltes, així que vam haver d'alçar la ma fent el simbol aquest raro dels escoltes!! I ens va trobar...I sort! pq no ens deixaven entrar sense una adreça on anar i no en teniem ni idea d'on anavem!!!
En sortir el Gerard i la Thais ja hi eren i vam empendre el cami cap a Rufisque en un autobús autèntic!!
Vam anar a dormir, que era tardissim.
I ahir vam passar el dia al poble del Mawa. Vam aprofitar molt!!!! Per anar al mercat, comprar roba per fer vestits d'alta costura, canviar dinerons i dinar!!! Arròs i pollastre i un munt de begudes que en Gerard va trobar bonissimes!!! Ja veureu quines cacones!!!
Per la tarda, vam fer unes partides a l'awale i vam solucionar el tema cotxe a més de veure la platja!!!!És igual que Cadaqués...Però ple descombraries!!
A la nit vam sopar al lloc de moda que fan menjar bonissim i a dormir s ha dit!!
I ara marxem cap a Ille Saloum, com veieu el primer que hem fet és canviar la route!!
Molts petons per tots!!!!
GG J'..

Senegal
Per anar fent boca!!!!

Aquest és el mapa de la nostra ruta...És la línia vermella que he dibuixat...mireu que xulo!
Dakar- Tambacounde
Tambacounde- Kolda
Kolda- Zinguinchor
Zinguinchor- Kafountine
Kafountine- Kaolac
Kaolac- Ille saloum - Dakar

Us fem enveja?!
Doncs encara hi sou a temps!! Ens trobem a Dakar!!

Fotooooooooooooooooooos!!!!!

I com una imatge val més que mil paraules, també podeu veure l'aventura sencera en foto. Ja sabeu, clicant al següent enllaç...i a gaudir!!!

http://spaces.msn.com/members/arreudelmon/

Us estimo molt!!! Petonets!

Últim dia...tornem a la dura realitat!!
El matí de diumenge va començar amb aquell regust amarg de quan saps que toca tornar a la feina, les obligacions, les responsabilitats...És com despertar-te d’un somni meravellós i adonar-te que, malauradament, només era una fantasia, un parèntesi o un oasi.
Però per animar-nos vam decidir llogar un cotxet i donar-nos una volteta per l’illa. Per casualitat vam anar a petar a l’alberg on havíem d’anar a dormir inicialment.
Ben a prop vam trobar uns venedors d’eriçons que esperaven compradors en el passeig marítim. Vam parar i vaig baixar a preguntar si els podia fer unes fotos i el preu dels eriçons.
12 euros la dotzena em va semblar massa car, així que no vaig dubtar en dir-ho!! Van riure molt i sense pensar-hi vam començar a omplir una bossa de plàstic de magnífics eriçons. Jo no ho vaig acabar d’entendre fins que van allargar la mà i em van fer agafar aquella bossa plena de punxes. Era un regal!!!
Em vaig avergonyir una mica, així que els vaig donar 10 euros que duia a sobre i vam quedar-nos allà amb ells. El més jove ens els anava tallant i nosaltres menjant. Bé, la veritat és que la Laura els va provar i jo em vaig atipar!!! Això si, la vista era espectacular!!!! Tot l'Alger des de la platja!!!
Amb la panxa plena vam començar una ruta cap a altres indrets més allunyats. Sense saber-ho vam arribar a una pista de muntanya i vam anar amunt, amunt fins a trobar bestioles varies i unes runes que no vam poder visitar perquè estaven cobertes per la neu. La tarda vam passar-la visitant bosa i cap a casa.
Va ser curt....però molt intens!!
Fins la propera!!

Sardinia amb la Laura!!!
La Sorpresa
Al matí vam aixecar-nos amb mal de tot del fred que havíem passat. Malgrat l’amabilitat de les persones de l’hotel que ens havien deixat mantes i una estufeta, semblàvem estalactites!
Això si, amb l’ànim dalt de tot!
La idea era buscar l’alberg, però després d’obrir la finestra vam creure que seria molt millor investigar una mica sobre el lloc on havíem arribat.

Vosaltres que haguéssiu fet amb aquesta vista?
Així que ens vam enfundar amb tot el que diuem per no passar fred i vam cpomeçar per un bon caffe latte i un parell de pastetes per començar!! I després d’un volt per Sasari ens vam adonar que les casualitats no existeixen. Haviem d’anar a a aquell poble petit, de l’interior i ple de racons i monuments preciosos. Voleu fer-hi un cop d’ull? Això de l'esquerra és un dels carrerons pintorescos que trobareu, amb les portetes de colors i una botiga de decoració moníssima al fons. A la dreta la catedral, que va resultar que estava just al davat del bar on vam anar a petar la primera nit! També em va cridar l'atenció aquest forn de pa on tot tenia una pinta genial! I vaig flipar amb el gòtic català del segle XV!!

La veritat és que vaig recordar una vegada més que la vida sempre ens porta allà on cal anar.

I a nosaltres ens feia falta arribar a aquest petit poble en la foscor per redescobrir-lo a la

llum del dia i tornar a confiar en el destí, a pensar que sempre hem de donar oportunitats i que no es pot jutjar res abans de viure-ho i captar-ho amb tots els sentits.

Anavem caminant en silenci i de cop i volta vam girar-nos per dir, a la vegada, que potser ens podíem quedar entre aquells racons d'història la nit que ens quedava.

L'Alguer

A la tarda, després d'un bon tiberi vegetarià i la conya joronya amb la Laura, vam agafar un bus i cap a l'Alguer s'ha dit!! Malgrat que al costat del mar feia moltíssim fred, va ser genial fer una volta pel passeig marítim i els carrerons d'aquest indret amb regust català. La gent gran, en sentir-nos xerrar ens aturava per parlar aquest català tan...medieval i preciós que tenien, i les parets eren plenes d'anuncis d'escoles que ensenyen la nostra llengua. Se'ns posava la pell de gallina..entre l'emoció i el fred!!!!!

Ens vam deixar endur per la màgia de L’Alguer i vam perdre’ns pels carrerons per trobar racons i persones ben autèntiques.
Les iaies totes vestidetes de negre amb cara de fred, els carrers destrossats que ens dirigien a monuments magnífics i el tallat més maco que ens havien preparat mai.
La veritat és que va ser una tarda genial, si ho hagués estat perquè l’autobús que ens havia de dur cap a Sassari a dormir va passar abans d’hora i ens vam quedar gairebé una hora com estalactites a la parada del bus!!!!
I pensàvem...I ara què? Ho tenim tot allà!!!!!! Però com sempre passa quan voltes pel món, a l’últim moment dos nois que vigilaven un aparcament davant de la parada del bus es van oferir a portar-nos a l’estació del tren, No només ens van dur en cotxe, a més ens van convidar a un licor que cremava i ens va fer entrar en calor en dos segons!!!!
I després d’això...a dormir la mona a l’hotel Giussi!!!!