Carretera i manta!
El diumenge després de l’esmorzar i recollir vam començar la ruta cap al nord. Habíem de fer nit a Galway, y amb l’experiència acumulada dels dos dies, sabíem que en teniem per una bona estona.
Volíem veure el comtat de Clare, així que vam fer carretera fins a Ennis, on vam arribar a l’hora de dinar. Vam fer-hi una volta per descobrir una antiga abadia gòtica mig destruida d’aquelles que a mi em fascinen tant, amb aire romàntic i arcs apuntants que han vist passar els segles i amaguen secrets d’enamorats, de monjos, de rodamons i d’altres bèsties! I una vegada vista vam anar a buscar algun lloc decent per dinar alguna cosa amb cara i ulls.
Vam trobar un restaurantet amagat on vam saborejar unes patates al forn boníssimes amb cheddar, bacon i coleslaw i unes hamburgueses amb gust de carn!!! Vam pensar en les vaquetes que pastàven per tot arreu…pobretes que bones que estàven!
Amb la panxa plena vam tornar a la carretera…però vam cometre un error fatal i vam voler fer la ruta costera. Va resultar que quan vam aconseguir arribar a la costa ja era tard, però encara vam poder veure un indret anomentat Spanish Point. T’hi estaries hores observant aquelles platges amb roques que semblàven llimades i formes ben curioses que em feien pensar que caminava sobre l'espatlla d'una fera prehistòrica. Bé, m´hi hagués estat hores si no fos pel fred que em gelava el nas i els capcirons del dits!

Cansats de tanta route vam arribar a Galway, on teniem dues nits reservades, i no sense abans passar-nos per un super gegant dels que obren 24 hores en plan yanquie i comprar alguna cosa per sopar, vam anar a l'alberg. Estàvem situats en ple centre, i precisament per això vam aprofitar per fer una passejada i veure l'ambient nocurn. Us ho recomano molt!!!! Nosaltres vam acabar en un pub ple com un ou bebent una Guinnes i escoltant música celta en directe!!! I és que aquesta part d'Irlanda és la que més ha sabut conservar la llengua, la cultrura i les tradicions. Molt bé!!!! Així m'agrada!!!