Roma 28 de Novembre de 2004
No ens va costar gens aixecar-nos i decidir què voliem veure. Segons les nostres informacions l'últim diumenge de cada mes el Vaticà obre les seves portes a tots els visitants for free. Així que després d'un caffe latte deliciós i amb molta espuma preparat per una xinesa (digue'm surrealista) vam dirigir-nos a Termini per agafar el metro cap a la Piazza San Pere.
Realment és impressionant la quantitat de gent que s´hi arriba i la quantitat de fidels que té el Papa!! Crec que mai havia vist tantes monges i capellans junts!! Us he posat un fotillo perquè veieu una petita mostra del què us dic.
La Piazza impressiona moltíssim i tant bon punt hi vaig entrar vaig comprobar la genialitat de Bernini. La disposició de les columnes, la sensació de nitidesa i la indulgencia d'aquelles figures crea una harmonia perfecta!
De la visita a la Basílica i al Vaticà us diré que la impressió que m'ha quedat és d'absoluta riquesa i pompa innecessària, sobretot tenint en compte la humilitat que tant proclama la Esglèsia Catòlica!
Però ha valgut la pena la cua, la quantitat de gent i la crisis d'espiritualitat per veure La Capella Sixtina. M'hi hagués quedat hores! Em vaig quedar sense paraules!
Per recuperar l'alè vam anar a fer in dinar deliciós en un petit restaurant de camí al Trastevere. Pasta i pizza, per ser originals i dos bons macciatos! I cap a passejar a l'altra banda del Tíber!
Pels carrers d'aquest barri espectaculament encantador vam veure artistes a les places que oferien una estona de diversió amparats per marcs incomparables com Santa Maria en Trastevere, i ens vam perdre per racons plens de botigues i comerciants jueus. Joies, carn i dolços plens de personalitat!
Però a Roma deseguida es fa fosc...Estàvem molt cansades de caminar sense parar sota una pluja insistent que ens deixa els peus glaçats!! Així que ens en tornem a Termin i a sopar i dormir!!
Fins demà!

Roma 27 de Novembre de 2004
Cap allà les 23,30 h vaig arribar a l'aeroport de Leonardo da Vinci-Fiumicino. Després d'esperar una bona estona que la resta de passatgers agafessin la maleta, per allò que la maleta de rodes no era meva i no tenia ni idea del color ni la pinta que feia, vaig sortir i per primer cop vaig respirar l'aire d'una ciutat plena d'encant, esglèsies i runes meravelloses.
Clar que no començava gaire bé...era massa tard per agafar un tren, l'autobús nocturn que anomenàven a la guia no sortiria fins les 02h de la matinada i la Crica m'esperava desperta a l'alberg!
Vaig haver de donar unes quantes voltes i xerrar amb tres o quatre despistats fins a trobar a un grup de taxistes disposats a dur-me a la ciutat per el mòdic preu d 50 Euros!!!!!!! Caríssim!! No estava disposada a pagar tant, però ells no estaven disposats a regatejar.
Així que un d'ells va agafar-me la maleta, la va ficar dins el portamaletes i va entrar al cotxe. Correns cap dins i ja estàvem en ruta cap a la Ciutat Eterna!!
De camí, no va trigar ni cinc minuts en convidar-me a passar al davant, a una cigarreta i a passar la setmana de vacances al seu apartament!! Potser en una altra situació m'ho hagués rumiat, però la reserva de tres nits a l'alberg, la Cristina esperant i la panxeta cervesera del taxista no em van motivar gens...
Així que després de passar per la Piazza d'Espagna, el Colosseu, i una columna que crec que era de Trajà i quedar-me absolutament alucinada amb els racons de nit vaig arribar a l'alberg i trobarme amb la Crisca.
Ja hi era....Dormia a Roma!!!!