Reflexions

Bé, encara que sembli que cinc dies a Paris son poca cosa, a mi m'ha semblat que he tingut unes vacances en un mini paradís...No us enganyaré si us dic que la companyia ha estat el més important.

A més, en aquets dies he tornat a adonar-me de les coses que són realment importants: l'amistat, la comprensió, la paciència, la generositat...són imprescindibles en una gran ciutat on la multiculturalitat crea més desavinences i problemes de les que podriem desitjar, on les persones són anònimes. És dur de veure com la policia increpa de mala manera a nanos joves pel color de la seva pell, com una dona ha de sortir correns amb els seus fills per por al seu marit, i com la nit i el metro abracen una pila de bojos i penjats que no tenen un lloc millor on anar.

En un lloc on passen aquestes coses hi ha persones que, sense ni plantejar-se com en són de bones, obre les portes de casa seva i ajuda a tothom qui pot. Gràcies Maria per ser com ets!

I tot passejant pels carrers i carrerons d'aquesta gran ciutat he recordat que n'és d'important de compatir els moments feliços i dir-ho!!

Us estimo molt!!!!!! Molts petons i fins la propera!!