L’Últim dia a The Burren

Volíem fer un segon intent de veure aquesta regió abans de marxar per treure’ns del cap la frustració de dos dies enrera, quan vam fer carretera, carretera i més carretera sense arribar on teníem previst.
Així que vam aixecar-nos d’hora, esmorzar i posar-nos en marxa. Vam marxar de Galway amb un sol espatarrant després de fer un parell de fotos, per emprendre el camí a Doolin. No cal dir que la costa resulta un espectacle fantàstic, i el paisatge lunar una vista fabulosa. Si hagués de definir aquest dia ho faria com un munt de sorpreses i regals de la natura i dels homes i les dones que fa milions d’anys van habitar aquestes terres tan meravelloses.
Vam preguntar-nos com van arribar a viure allà, perquè van decidir quedar-s’hi, però potser el més sorprenent era com van poder, sense cap tecnologia, alçar aquelles pedres i fer que s’aguantin!! Si, si! A Irlanda hi ha un munt de monuments megalítics que vam veure amb els nostres ullets!!! Potser el que més ens va robar el cor va ser un Dolmen que queda a una banda de la carretera, tot que després d’una petita excursió muntanya amunt (una servidora amb talons) vam trobar una mena de caseta de pedra que també va deixar-nos amb la boca oberta!
També en aquesta zona s’hi poden veure diferents castells, bé, més aviat torres que en el seu dia controlaven valls senceres, i ara estaven deixades de la mà de Déu, això que són tan catòlics, apostòlics i romans!!
Bé, el cas és que parant aquí i allà vam trobar-nos que es feia tard i teníem por d’arribar massa tard per veure els Cliffs of Moher...Així que vam parar en un pub a dinar i la mestressa ens va donar els consells i indicacions necessaris per arribar-hi bé i a temps.
Sopa calenta, vedella, té i Guinnes per agafar forces i veure els penya-segats!!
I abans d’arribar-hi va ploure no se sap on, però per primer cop a la vida, les forces còsmiques o qui sigui va regalar-me la meravellosa imatge d’un ard de Sant Martí enorme, de colors vius i lluents, i el més important, sencer!! Com aquells del Petit pony que teniem de petites!!! No vaig poder fer-li una foto, pq va durar ben poc, però va aser una visió realment extraordinària!
Una vegada allà vam trobar-nos dos nois i una nois vestits d’una manera que a mi em resultava familiar...Havia vist aquella indumentària de pana negra una vegada, tornant de Rostock a Barcelona en bus. No recordava quina mena de tradició era, però em va fer mandra preguntar...
Clar que el destí va voler que aquells nois no tinguessin transport, i ens vam oferir a dur-los fins a Ennis on podrien agafatr un bus a canvi que ens expliquessin el perquè d’aquelles robes. I aquí ho teniu!
Resulta que a Alemanya i parts de Suïssa és tradició que les persones que estudien per fusters (Zimmermann) quan acaben la seva formació, poden viatjar durant tres anys i un dia per tot el món, guanyant-se la vida i aprenent-ne molt. Amb el que van guanyant es paguen els menjars i els transports però no tenen per luxes. No tenen més equipatge que un mocador de fer farcells (o un equivalent alemany) amb una muda, i van vestits,....així!
Mola, eh?!!

Els Cliffs of Moher son una experiència al.lucinant!!!Amb aquest petit vídeo us en podeu fer una idea. Penseu que potser triga una mica en carregar, però si teniu paciència no quedareu indiferents!

Per veure'l feu click aquí!

Un dia genial!!
Vam aixecar-nos i vam tenir una sorpresa quan vam veure que continuava fent solet!! No ho podíem desaprofitar, així que vam dutxar-nos i esmorzar ben ràpid! Ahir vam passar el dia a la carretera i avui havíem de veure coses!!!!
El Gérard es va fer una mica l'interessant amb la guia....però en realitat si no hagués estat per mi encara donaria voltes per l'aeroport de Shannon!!!! (no li dieu, eh?!:)

Des de Galway vam agafar la carretera que ens tornava a dur cap a la costa. Pel cami, vam quedar amb la boca oberta, ja que la terra ja no era verda, sino vermella i tan irregular que es feia impossible de conrear. El nostre primer objectiu era Carraroe, tot i que pel camí vam anar parant moltes vegades per contemplar el paisatge o cosetes curioses anàvem trobant pel camí, i pensar a què es dedicaria aquella gent que vivia allà. Una d'aquestes vegades vam trobar...Millor mireu el vídeo!!!
Feu click aquí!! Sóc jo fent el burro amb un de més burro que jo!!!!!! No, la veritat és que era simpatiquíssim i vam passar una estona molt xula amb ell! Era en un edifici abandonat a la vora de la mar, i la roca no estava envoltada de pedres, sinó de cargols!!!! També vam passejar una estona per una altra platja on, en comptes de sorra, hi havia fòssils de corall. Una meravella que podeu veure a l'espai de les fotos si us ve de gust.

Hi vam trobar de tot...vaixells abandonats en racons amagats, terres vermelles a banda i banda que convidaven a la més pura introspecció i per rematar el dia...tornant per la carretera de l'interior vam fer una última parada. Hi havia indicat el castell de Aughnanure, així que vam voler entrar-hi. Per desgràcia nostra a l'hivern està tancat, però per sort sóm molt intrèpids i vam decidir escalar una paret de pedra trencada per veure'l per dins. Primer el Gérard, després jo amb talons!!!!!Malauradament era massa fosc i les fotos no han sortit, però la sensacions que vam tenir van swer extraordinàries. Sols i en la gairebé foscor contemplant un castell sense més habitats que dos ponies que pastàven! El Gérard va entrar-hi....genial!!!!

I després de l'aventura d'avui i la satisfacció personal de l'experiència viscuda avui, a sopar i dormir, que demà és elnostre últim dia (per aquesta vegada) en aquest meravellós país!!

Carretera i manta!
El diumenge després de l’esmorzar i recollir vam començar la ruta cap al nord. Habíem de fer nit a Galway, y amb l’experiència acumulada dels dos dies, sabíem que en teniem per una bona estona.
Volíem veure el comtat de Clare, així que vam fer carretera fins a Ennis, on vam arribar a l’hora de dinar. Vam fer-hi una volta per descobrir una antiga abadia gòtica mig destruida d’aquelles que a mi em fascinen tant, amb aire romàntic i arcs apuntants que han vist passar els segles i amaguen secrets d’enamorats, de monjos, de rodamons i d’altres bèsties! I una vegada vista vam anar a buscar algun lloc decent per dinar alguna cosa amb cara i ulls.
Vam trobar un restaurantet amagat on vam saborejar unes patates al forn boníssimes amb cheddar, bacon i coleslaw i unes hamburgueses amb gust de carn!!! Vam pensar en les vaquetes que pastàven per tot arreu…pobretes que bones que estàven!
Amb la panxa plena vam tornar a la carretera…però vam cometre un error fatal i vam voler fer la ruta costera. Va resultar que quan vam aconseguir arribar a la costa ja era tard, però encara vam poder veure un indret anomentat Spanish Point. T’hi estaries hores observant aquelles platges amb roques que semblàven llimades i formes ben curioses que em feien pensar que caminava sobre l'espatlla d'una fera prehistòrica. Bé, m´hi hagués estat hores si no fos pel fred que em gelava el nas i els capcirons del dits!

Cansats de tanta route vam arribar a Galway, on teniem dues nits reservades, i no sense abans passar-nos per un super gegant dels que obren 24 hores en plan yanquie i comprar alguna cosa per sopar, vam anar a l'alberg. Estàvem situats en ple centre, i precisament per això vam aprofitar per fer una passejada i veure l'ambient nocurn. Us ho recomano molt!!!! Nosaltres vam acabar en un pub ple com un ou bebent una Guinnes i escoltant música celta en directe!!! I és que aquesta part d'Irlanda és la que més ha sabut conservar la llengua, la cultrura i les tradicions. Molt bé!!!! Així m'agrada!!!

Península de Dingle
Vam aixecar-nos sense tenir gaire clar on aniríem. El que estava claríssim és que tiraríem milles dins el cotxe, perquè els vidres estaven entel.lats de tant de fred i tanta pluja!
Quan vam baixar a la cuina de l'hostalet, no sense abans fer una reverència a la macro verge que hi havia al primer pis, vam trobar-nos una parella que cuinava uns cereals amb llet i sucre, una mena de pasta amb cara de ciment que els ompliria l'estómac fins ben entrada la tarda!!
Eren molt macos, ella irlandesa i ell...una barreja amb fesomia asiàtica que vivien a Londres. Ens van recomanar la península de Dingle i concretament la seva costa. Així que no ens ho vam pensar més i després d'un bon esmorzar amb te, pa i margarina vam posar-nos en marxa.
El primer que va cridar-me l'atenció van ser les cases i casetes a banda i banda de la carretera. Unes construccions que més aviat semblaven casetes de nines a mida real, amb jardins coronats per roques immenses i tanques de pedra col·locades a mode de puzzle.
Vam decidir agafar una ruta interior que travessava muntanyes, el Connor’s pass, amb un paisatge agreste i salvatge on no hi havia més que roques, matolls i ovelles punk per tot arreu! Blaus i roses fucsia per identificar-les que les feien divertidíssimes!!
Quan més ens endinsàvem en aquesta fantàstica península, vam quedar al·lucinats amb les vistes de tanques de pedra que arribaven a l'horitzó, algunes d'elles amb construccions del que quedava del que algun dia havia estat una casa, un paller o una estança pels animals. Ara només en conservàven algunes de les parets i l’aspecte era ben bé misteriós en els moments de vent i pluja intensos.
Sortint de l’interior vam anar cap a Dingle, un poble coster amb casetes pintades de colors que acompanyades del solet del migdia convidaven a passejar pels carrerons, que sense gairebé adonar-nos ens van dur cap al port.
Allà hi viu un dofí (que té nom però no me’n recordo), però no el vam veure, així que vam anar al pub per fer un bon tiberi. Lasagna, i rossbeef acompanyats d’una bona Guinnes!!! Tot boníssim! Que més es pot demanar?
Després vam tornar a l’Ou Kinder que haviem llogat per anar cap a fer una volteta per la costa fins a Slea Head. Els paisatges de la costa són una experiència brutal. Es tracta d'indrets agrestes on la roca, les ones, l’escuma i l'herba tenen una relació curiosa...a estones s’acaricien, a estones lluiten, i esclaten i es retroven una vegada i una altra. Si us fa gràcia fer una volta per aquesta terra sense moure-us de la cadira podeu veure la peli “La filla de Ryan”, que es va rodar en una d’aquelles platges i podeu veure en la foto de més avall.
I així, parant-parant en racons fabulosos vam pasar la tarda!Fins a arribar una altra vegada a Dingle i fer la carretera sud. Clar que de seguida se’ns va fer de nit, perquè a les cinc ja és fosc! I vam tornar cap a Tralee amb regust de sal i la remor de les onades darrera les orelles.

Arribada irlandesa!

Tot i que sembla que les 11 del matí és una hora raonable per agafar un avió, a nosaltres ens va semblar massa d’hora! I és que Girona, encara que no ho sembli, està lluny, i els autocars que ens havien de dur fins l’aeroport sortien a les 8.00 de l’estació del Nord.
Així que per no variar, vam estar d’un pel d’arribar tard....perquè abans de sortir encara havíem de fer mil i una coses!!! Algun dia arribarem d’hora?
Bé, el cas és que vam agafar l’avió a temps i en un parell d’hores érem a Shannon. Havíem decidit llogar un cotxe en una companyia tirada de preu que va resultar ésser una timada impressionant!!! Mai dels mais llogueu a Budget! Ens vam prendre la presa de pèl amb humor i vam aventurar-nos a conduir un cotxe en territori desconegut.
Si sou uns desastres encantadors, com nosaltres, i compreu una guia a l’últim moment i no la llegiu abans del viatge, com nosaltres, doncs us diré que a Irlanda condueixen per l’esquerra com els anglesos...allò que nosaltres diem al revés! Així que la sortida de l’aeroport va ser APOTEÓSICA!!!!!!!
Anàvem contra direcció, miràvem a l’esquerra mentre els cotxes venien la dreta...fatal!! Però com podeu veure encara som vius! I això és perquè en uns minuts vam haver d’aprendre’n! I és que el perill i la necessitat d’adaptació són grans motivadors per a l’aprenentatge a la vida!!!!
I vam anar, perquè no dir-ho, a empentes i reculons cap a Limerick, un Town medieval amb més d’un racó preciós, botigues i botiguetes, fast food i Kings John’s Castel, una imatge meravellosa quan és fosc i l’observes des de l’altra banda del riu.
Després d’aparcar el “micro machine” que havíem llogat en un carreró i tenir una conversa amb el primer personatge autòcton que vam trobar, un senyor que pintava la seva porta (el Gérard diu que ell té la imatge de tots els irlandesos pintant la porta de casa...bizarre quoi même!!), vam iniciar l’aventura pels carrers de Limerick. La primera visió, el castell impressionant, i després el primer ensurt...fish & chips!!! Insípid, plasticós i mooooooooooooooolt car!!
Així que per oblidar les penes vam voltar i comprar algunes coses imprescindibles: l’últim llibre d’en Harry Potter, que estava d’oferta, medicaments per cistitis que no són antibiòtic i un raspall de dents pel despistat, a més d'un paquet de pasta i una salsa preparada per si de cas...!
I quan vam estar marejats de shopping cap a Tralee hi falta gent!!!! En aquest moment vam adonar-nos que les carreteres irlandeses no son pas com aquí, i 100 Km (o menys milles) podien ser una veritable aventura!!

Superada la prova, vam instal.lar-nos a l'Habitació de Samuel Beckett, Eastenders, sopar italià i a dormir!!!!

Bona nit i tapa't!!

Irlanda
Per fi ho he aconseguit!!!! Ja fa molts anys que volia visitar Irlanda, aquesta terra amb regust de magia i olor d'herba molla que encara conserva trets de cultura celta.
De veritat que em moro de ganes de perdre'm pels carrerons de poblets de somni i conèixer vells amb barba blanca amb pinta de druïda! Així que de moment i per començar hem decidit passar cinc dies a una regió amb molt d'encant: Shannon.
Aquesta regió està situada a la costa altlàntica i potser per això molts dels indrets recomanats a la web tenen a veure amb el mar, com els penyasegats de Clare's o la visita a les illes!!!!!!
Es veu que també hi ha petites excursions que et permeten veure dofins en llibertat!!!!!!!!!!!!!! No m'ho crec! Quina passada! (encara que potser a l'hivern fa massa fred i no hi ha excursions...). Però és igual, estic contentissima perquè hi aniré moooooooooolt ben acompanyada.
De moment vaig fent feina, i he trobat algunes cosetes ben interessants i un mapa enooooooooooooorme si hi cliqueu a sobre! Aquí ho teniu tot, tot, tot!

http://www.all-ireland.com/attractions/b/burren.htm
http://www.sitatof.ch/ireland/i_burren.html
Ja us explicarem més coses quan siguem allà.
Molts petons!