dilluns, 26 de juliol del 2010

Marroc 2010


Hola a tots i totes,
Després d’uns anys de silenci, viatges cap endins i el principi de l’aventura de la maternitat torno a la càrrega.
Ara, tot just quan he començat escriure pensava que no entenc per quina raó no he seguit relatant els nostres viatges i escapadetes... suposo que pensava que uns dies en entorns coneguts, propers i sense l’exotisme dels llargs viatges no interessaria a ningú. Però per sort, en els últims mesos m’he adonat que per fer llargs viatges no cal agafar avions, que podem trobar l’essencia i aprendre amb persones que ens envolten, amb els que acabem de conèixer i amb els que ens acompanyen fa molts anys.
En el camí he compartit moments molt importants amb molta gent. A alguns els veig sovint, d’altres de tant en tant i n’hi ha molts a qui no veig, ni hi parlo, però que segueixen sent importants per a mi. Me’ls estimo també des de la distància i el silenci!
Ara la vida em porta al Marroc, i a més a més acompanyada de les persones que més m’estimo. Per a mi aquest pas és important...és el primer VIATGE (amb majúscules) de la meva filla, i estic contenta que el fem juntes. No sé si ella estarà d’acord amb mi, però descobrir nous indrets a l’hora em sembla una experiència genial. Normalment no estem en igualtat de condicions, ella descobreix i nosaltres l’acompanyem...però ara no. Tot serà nou per tots tres, i segur que aquests dies encara ens uniran i enfortiran més.
Desitjo que la Lua es diverteixi molt, que sigui molt feliç aquests dies, i que pugui copsar i sentir que, per sort, hi ha cultures meravelloses que son molt diferents a la nostra. Que no cal que tots pensem igual, ni vestim igual...que el rosa y la Hello Kitty i els dibuixos de la tele són una il.lusió, i que el més important és estar junts i estimar-nos per sobre de tot allà on estem.
Espero també que el desert em dóni algunes respostes que he estat esperant, però el soroll de la ciutat no m’ha deixat acabar de sentir bé, i estic segura que la màgia ens acompanyarà durant tota la ruta.
Ens veurem a la tornada, us estimo molt!

Dàmaris