El Senegal em porta al cap moltes músiques i cançons que van acompanyar-nos dies i nits... dins el cotxe, durant les llargues esperes, a les festetes improvizades i les tardes a la platja. I és que la música va donar-nos la oportunitat de conèixer moltes persones i compartir amb elles estones meravelloses. Els sons dels Djembes, el reaggae i les veus negres que van arribar-nos a l'ànima no us les puc posar totes aquí...però us en poso una que el Secka cantava molt sovint i me'l recorda!
Sigueu molt feliços! I no oblideu que ballar i riure...aprima!!!

Fotoooooooooooooos!!!!!
Aquí hi trobareu una petita galeria de fotos del Senegal. Em sap greu, però estan totes barrejades...Hauré de trobar la manera d'endreçar-les!! De tota manera us en feu una diea, no?

http://spaces.msn.com/members/arreudelmon/

Petonets a tots i totes!

Últim dia.....
Aquesta nit marxem, així que decidim dirigir-nos e l'Ille de Goree abans de marxar. Creiem que tenim un deure històric, hem de saber què va passar exactent amb els coloniadors i els esclaus.
Quan arribem, resulta ser guiriland. És una passada i ens recorda a Lloret de Mar. Fins i tot la gent dels bars i restaurants fan la pilota als turistes de mala manera i la veritat fa molta angúnia!
Ens amaguem en un baretillo d'un carreró on hi ha persones autòctones per fer un veure i el Secca ens explica que l'esclavatge era un procés triangular. Els francesos viatjaven per Àfrica buscant persones fortes i intel.ligents, els millors. Els duien a Gore on estaven en condicions infrahumanes fins a marxar en vaixell cap als EEUU. Allà els canviaven per aliments que anaven a parar a França.
La veritat és que la casa dels esclaus posava els pels de punt. Van explicar-nos que Mandela va sortir plorant de la cel.la de càstig i no m'extranya.
És increible pensar que els paísos europeus, les persones, hem estat capaços de cometre aquestes barbaritats en tants indrets del món durant els imperis colonials, que avui en dia encara hi ha persones que pateixen situacions d'esclavatge, i que actualment a Europa s'està girant l'esquena a les persones d'aquests països.
Ens hauria de caure la cara de vergonya!

Dakar
Ja em trobo una mica millor, així que després d'esperar al Secca una bona estona, decidim que marxem sols cap a la Capital. En el vaixell de Banjul algú m'havia dit que Dakar és com Paris (per allò ue hi ha llum elèctrica i cotxes), però la veritat és que com jo pensava no hi vaig trobar gaires semblances.
Dakar és una capital africana, amb contrastos importants, mercats on hi pots trobar de tot, i un passat colonial que no es pot amagar!
El primer que vam fer va ser anar a la Gare, on hi ha un bon mercat per comprar batiks, unes teles precioses!! Hem comprat força i després anem a voltar per la ciutat tot seguint les indicacions de le routard. Resulta força agobiant caminar pel mercat i ens diuen que els catalans som "tacaños"!! Que fort que ens diguin això al Senegal!
Bé, després de molt voltar i comprar ens adonem que s´ha fet fosc, així que decidim tornar cap a Rufisque, que per la nit ens han dit que hi ha un concert de la Viviane, una cantant senegalesa que hem vist força per la tele, i no ens ho volem perdre!
El concert resulta ser en un hotelet vora de Rufisque, les noies van moooooooolt mudades i nosaltres anem fatal vestits!!!
Però l'espectacle és increíble!!! Anem a dormir molt tard, però contents!!

Dia a Rufisque
M'he aixecat amb un parell de coses rares a la pell, estic moooolt cansada i decideixo anar al metge.
Bé, no és que me'n refii gaire del que m´ha dit, però compro un munt de medicaments que m´ha receptat a veure si la meva situació millora....
Em quedo a l'alberg fent rèpòs, pq m´ha dit que he anat massa a saco i el meu cos no pot seguir el meu ritme!! Si és que....

Tornada a Rufisque
Després d'un parell de dies al llit, decidim continuar la ruta cap a Rufisque perquè la Marta marxa aquesta nit cap a Barcelona. Així que rutilla, arribada i últim sopar tots junts. La veritat és que ens fa molta pena, però malgrat això conservem el somriure.

Tornada...perill que tornem a passar gambia!!!!
Be, la ruta que hem agafat aquesta vegada, per Banjul; és mes facil; però no menys intensa!!!! Hem hagut de pagar un visat per un dia a preu d'or i un munt de vegades perque la poli aquí és una malparida. Una altra vegada hem trigat molt a travessar el pais, hem hagut de discutir moltíssim i han tractat fatal al Secca. Potser per això acabo a gairebé 40 de febre i malaltíssima!!!
Mai més aniré a Gambia!!!

Després del super esmorzar emprenem camí cap a Abene, pq el Gerard havia de dur una carta. Si algú ha de venir a Senegal, que passi de tot i vingui a aquest lloc! Això sí que és el paradís terrenal!!!
Està ple de rastes, i precisament vam anar a petar al restaurant d'una familia on tots ho son!!! Vam dinar-hi molt bé, i després de proposar-nos que ens quedessim a dormir no ens va costar gens dir que si. És un indret completament verd, amb la platja al costat i que viuen a l'estil dolce vita!!!
Fumant, fumant s'anaven preparant per una festa a la que ens van convidar; i com ens donaven molt bon rotllo vam dir que si. Al vespre van venir un munt dels germans del clan i vam fer un intercani que feia petar de riure!!! Els havieu de veure super animats cantant la bamba i ballat la palmera!!! Ho movien tot!!
I dersprés ens vam ficar a la selva per anar a petar a una macrodisco amb jardí!!!Era com el Jamboree a la Jungla!!!R&B, reagee i música senegalesa, una barreja explosiva amb una calor que es feia dificil de suportar si no ballaves sense parar!!! No cal que us digui que jo no vaig parar, i que feia temps que no em pegava un festival tan impressionant!!!!!
Una passada!!!!

Kafountine
Kafountine, com a poble es com tots el pobles del Senegal. El que passa és que nosaltres vam anar a un hotel moníssim vora la platja. Va ser molt bo que quan vam posar les tovalloles a la sorra vam dir...que bé! Quina tranquilitat!!!
I en un moment va aparèeixer un munt de gent del no res que ens van envoltar i vam xerrar durant un munt d'estona! De tots els personajillos interessants que hem anat trobant; un dels més divertits és en Cocrodile Charlie!! Un gambià que va de rasta i no para de fumar maria!!! Us el podeu imaginar!! És més feliç!!!
A la platja també ens vam trobar un vaixell abandonat ben curiós, així om un munt de bestioles com aquesta serp!!!
Una altra particularitat d'aquest poble és que es dediquen a fumar peix...La veritat és que és interessant veure com ho fan, tot i que la oloreta no s'aguanta gaire!!
Bé, una vegada ens en vam poder anar, vam anar a fer un beure a l'hotel paradís i sopar i dormir desprées d'una bona xerrada de les nostres, com cada dia!!!

Ruta cap a Casamance

Deixem el paradis per anar a la Casamance. No sabem què li passa al cotxe, però se li encenen llumanetes....La carretera fa por; hi ha molts sots i els pobles cada vegada son mes austers.
Parem a dinar i menjem menjar tipic que sembla paella!!!Bonissim!!!!
Arribem a caseta cutre q es la primera frontera amb gambia. A partir d'aqui van començar moltíssims entrebancs per avançar, ens van fer pagar moltes vegades, i després de tot vam arribar a una cua interminable de cotxes, autobusos i camions per agafar el ferry i poder creuar el riu. No us dic mentida, ens hi vam passar 9 hores!!!
I això sobornant a la policia!!!La gent sense diners s'hi podien passar dos dies!! Finalment vam agafar un vaixell que no va trigar més de 10 minuts per arribar a l'altra banda i vam seguir el viatge, tot i que era de nit i la carretera era intransitable...
Clar el cotxe ho va patir!!! Feia oloreta a cremat i perdia aigua, total que vam recollir aigua de basals per posar al cotxe i aixi vam arribar a un poble on ens van arreglar tot a les tantes de la matinada!! Molt be!!
Així que vam continuar fins a Bignola per poder dormir una estona i continuar l'aventura.

Segon dia a Ziguinchor
Ens vam aixecar d'horeta per anar al mercat a tafanejar i vam decidir que ens fariem trenes. El mercat d'artesans va resultar ser un estrés total, aixi que vam anar al mercat normal, menys guiri pero ple d'intermediaris pesats. La Marta ha trobat el seu raconet tot tocant el djembe amb una colleta de nanos que n'aprenien, encara que ho feien perfecte, i crec que ja en sabien prou!
A la tarda anem a dinar, a fer una volta pel port i a fer-nos les trenes...
Mare meva quina presa de pèl!!!!!Ens han fet 4 trenes mal posades, estem pero que molt lletges i no podem parar de riure de la fila que fem!!!!Semblem la bruja averia!!!!!Que bo!!!
Potser del disgust o la vergonya, nomes vam sortir a sopar a cap a l'hotel s'ha dit, que a l'endema anavem cap a Kafountine!!!!

Ziguinchor
Ens vam aixecar força tard per continuar la ruta cap a Ziginchor, que esta molt a prop. De camí hem parat un parell de vegades per motius diversos...el cotxe que cau a trossos, parem a beure quelcom en un poblet on trobem un munt de nens de carrer als que done llàpissos...
Quan arribem a Ziguinchor decidim que hem de canviar diners i la Thais i jo ens hem ficat a la companyia d'electricitat SENELEC, pensant que era un banc!! Quan ja teniem tanda i tot ens han vingut a buscar i ens hem mort de riure!!Sobretot el Secca!!
Després d'un bon dinar a chez FIFI hem buscat un hotelet, i hem trobat le perroquet, des d'on es veu el mar i te un jardí preciós.
Era ja força tard, així que no vam fer molta cosa més que descansar i anar a sopar a un restaurant on vam assabentar-nos que la Casamance vol la independència!!!Aixi que nosaltres, tant catalanets, vinga a dir que clar, i el Secca que no i que no!!
I discutint, discutint anem cap a le parrouquet a dormir i carregar piles per demà!

N'dangan
Aviu ens hem aixecat d'hora per anar a veure ocells, però no hi ha hagut manera de veure'n cap pq com l'esmorzar a trigat mil hores hem arribat massa tard!!! de tota menera el paissatge sobre la piragua és bestial. Hem arribat a una illa on estan els animistes i ens han segrestat, assegut i fet comprar obligatòriament. Per sort he trobat quelcom que m'ha agradat!!! Però les dones tan agressives no ens han fet gaire gracia, així que li hem demanat al Secca que no ens porti a llocs tan turístics!!!
Un refresc a la tornada i dinar a can Jo per després anar a casa dels musics!!!Això sí que ha molat!!!!!!! Una habitació plena de gent tocant la guitarra, cantant i fumant maria sense parar....jo amb un mareig!!!! Semblava una sauna sense eucaliptus!!!!!
M'han tornat Usb amb les seves cançons gravades (a veure què hi han posat), després hem sopat cous-cous senegalès i hem tornat a casa d'aquests músics tan guays a prendre el te, que estava programat i a la tarda no ho hem fet per falta de temps!!!
Aquesta vegada al pati i sota un llit d'estels preciosos hem begut te, xerrat i cantat. Fins i tot el Secca s'ha desmelenat i xerrat i rigut molt. És molt maco aquest noi!!!!
Després d'una proposició deshonesta de voltar per la llacuna amb un dels musics m'entra el cague i desideixo que marxem....
Aixi que bona nit a tots!!!!!!

Comencem el viatge

El principi del viatge ha estat tota una aventura ! La Marta sembla que ha conduit tota la vida per Africa, i la Thais també, tot i que una mica més i atropella una vaca !!! Després d'un matí al cotxe amb el nostre acompanyant , en SECCA que pregunta a tothom pero gairebé no parla amb nosaltres, hem arribat a N’Dangan i hem anat directes a dinar, perquè amb tanta calor i tant relax cada dos per tres tenim gana. Hem trobat un restaurant bastant mono amb terrasseta fora. Encara no ens havien dut el dinar que ja teniem allà un spaguetti (en realitat una barreja italiano-francesa) que té un alberg i ens proposava d’anar-hi a passar la nit i un piragüero que oferia una visita pel delta .

No els ha costat gaire de convèncer-nos, així que després de menjar peix i arròs la mar de bo anem a veure aquest alberg. No us dic mentides si us explico que és el lloc més maco on he estat de l’Àfrica !!! Un petit paradís a la vora del mar amb cabanes molt mones i una dutxa millor que la de ca meva, amb pressió i tot !!! Li hem demanat una guitarra o una radio al spaguetti i diu que cap problema.

A la manera guiri, hem anat a la platja i hem començat la dura tasca d’integrar el Secca en el grup. És tan prudent que li costa molt interaccionar, però tenim clar que ho aconseguirem !!!!

Per començar li hem fet jugar al burro i al rellotge i pobre!! Ha perdut!!

De volta a l’alberg, ha aparegut un personatge venezolano que diu que fa sis mesos que viu a Senegal. Un pesat que no ens dona bon rotllo, que veu sense parar i que hem anomenat Camarón pq treballa recollint gambes!!! Però també hem tingut una sorpresa molt guay quan han vingut 2 musics del poble amb 2 guitarres i han fet un concertillo genial, hem xerrat amb ells i son molt macos, així que després de cantar i tocar plegats quedem per demà a la tarda, que avui ja és tard i demà ens hem d’aixecar d’hora per anar a veure ocells amb piragua !!!

Bona nit a tots i totes!!!!!

Hola a tothom!!!!!!!
La nostra arribada va ser com totes les de l Àfrica. Una bogeria! A l'aeroport, la Marta i jo encara no haviem trobat al Bahan ni els seus companys escoltes, així que vam haver d'alçar la ma fent el simbol aquest raro dels escoltes!! I ens va trobar...I sort! pq no ens deixaven entrar sense una adreça on anar i no en teniem ni idea d'on anavem!!!
En sortir el Gerard i la Thais ja hi eren i vam empendre el cami cap a Rufisque en un autobús autèntic!!
Vam anar a dormir, que era tardissim.
I ahir vam passar el dia al poble del Mawa. Vam aprofitar molt!!!! Per anar al mercat, comprar roba per fer vestits d'alta costura, canviar dinerons i dinar!!! Arròs i pollastre i un munt de begudes que en Gerard va trobar bonissimes!!! Ja veureu quines cacones!!!
Per la tarda, vam fer unes partides a l'awale i vam solucionar el tema cotxe a més de veure la platja!!!!És igual que Cadaqués...Però ple descombraries!!
A la nit vam sopar al lloc de moda que fan menjar bonissim i a dormir s ha dit!!
I ara marxem cap a Ille Saloum, com veieu el primer que hem fet és canviar la route!!
Molts petons per tots!!!!
GG J'..