Arribada irlandesa!

Tot i que sembla que les 11 del matí és una hora raonable per agafar un avió, a nosaltres ens va semblar massa d’hora! I és que Girona, encara que no ho sembli, està lluny, i els autocars que ens havien de dur fins l’aeroport sortien a les 8.00 de l’estació del Nord.
Així que per no variar, vam estar d’un pel d’arribar tard....perquè abans de sortir encara havíem de fer mil i una coses!!! Algun dia arribarem d’hora?
Bé, el cas és que vam agafar l’avió a temps i en un parell d’hores érem a Shannon. Havíem decidit llogar un cotxe en una companyia tirada de preu que va resultar ésser una timada impressionant!!! Mai dels mais llogueu a Budget! Ens vam prendre la presa de pèl amb humor i vam aventurar-nos a conduir un cotxe en territori desconegut.
Si sou uns desastres encantadors, com nosaltres, i compreu una guia a l’últim moment i no la llegiu abans del viatge, com nosaltres, doncs us diré que a Irlanda condueixen per l’esquerra com els anglesos...allò que nosaltres diem al revés! Així que la sortida de l’aeroport va ser APOTEÓSICA!!!!!!!
Anàvem contra direcció, miràvem a l’esquerra mentre els cotxes venien la dreta...fatal!! Però com podeu veure encara som vius! I això és perquè en uns minuts vam haver d’aprendre’n! I és que el perill i la necessitat d’adaptació són grans motivadors per a l’aprenentatge a la vida!!!!
I vam anar, perquè no dir-ho, a empentes i reculons cap a Limerick, un Town medieval amb més d’un racó preciós, botigues i botiguetes, fast food i Kings John’s Castel, una imatge meravellosa quan és fosc i l’observes des de l’altra banda del riu.
Després d’aparcar el “micro machine” que havíem llogat en un carreró i tenir una conversa amb el primer personatge autòcton que vam trobar, un senyor que pintava la seva porta (el Gérard diu que ell té la imatge de tots els irlandesos pintant la porta de casa...bizarre quoi même!!), vam iniciar l’aventura pels carrers de Limerick. La primera visió, el castell impressionant, i després el primer ensurt...fish & chips!!! Insípid, plasticós i mooooooooooooooolt car!!
Així que per oblidar les penes vam voltar i comprar algunes coses imprescindibles: l’últim llibre d’en Harry Potter, que estava d’oferta, medicaments per cistitis que no són antibiòtic i un raspall de dents pel despistat, a més d'un paquet de pasta i una salsa preparada per si de cas...!
I quan vam estar marejats de shopping cap a Tralee hi falta gent!!!! En aquest moment vam adonar-nos que les carreteres irlandeses no son pas com aquí, i 100 Km (o menys milles) podien ser una veritable aventura!!

Superada la prova, vam instal.lar-nos a l'Habitació de Samuel Beckett, Eastenders, sopar italià i a dormir!!!!

Bona nit i tapa't!!