Taroudant

Vam despertar-nos i vam tenir la sorpresa d'un esmorzar espectacular en un jardinet preciós, així que el vam allargar una bona estona i vam arrassar amb tot, serà perquè no havíem acabat de sopar la nit anterior!!
I després cap a voltar una altra vegada. Vam aprofitar per anar al mercat, on s'agraeix que no siguin tant insistents com a Marrakech. Pots passejar-hi i perdret-hi, i preguntar i marxar sense comprar, així que vam aprofitar per preguntar què eren moltes coses rares...una mena de cordes marrons són respalls de dents, els pintallavis de terrissa, la pedra pomez, el sabó negre...
I la part dels menjars..mmmm!! Vam parar-nos en una parada que tenia olivetes amb molt bona cara (allà totes són boníssimes), i anàvem deliberant quines volíem quan un senyor en un castellà perfecte ens diu que li fa molta il.lusió trobar-nos allà, que ell viu a Logroño fa vint anys i que l'acompanyem i ens ensenya tot i ens convida a un tè a ca seva. Apa! Doncs perfecte! Vam caminar força per arribar, perquè s'estan fent una casa fora de les muralles. Ens van acollir de meravella, encara que la seva dona gairebé no parla castellà ni francès, però ens vam entendre perquè volíem! I van explicar-nos com n'és de dur marxar a viure a un altre país, sense saber la llengua, amb feines dures...però ell va tenir sort, i els seus 5 fills i filles viuen de meravella! S'ho han currat molt!

I després de compartir una estoneta fent un tè i unes pastetes boníssimes i intercanviar adreces i telèfons perquè mai havien vingut a Barcelona (no pot ser...!) vam tornar cap als carrerons laberíntics del mercat i ens vam perdre entre tajins, ceràmiques, joies, cistells, robes....genial!