Ens hagués agradat quedar-nos una mica més a Essaouira...primer perquè s'hi està molt bé i segon perquè aquella mateixa nit començava el festival de nous talents de la música gnaoua, i el Gerard és super fan. Però teniem tots els hotelets reservats i haviem de canviar-ho tot, així que al final vam decidir seguir amb el plan! Apa, doncs comencem a tirar i a la sortida del poble pugem a uns nens al cotxe. Allà hi ha molta gent que fa auto stop i hem anat recollint a molta penya, perquè sempre t'expliquen alguna cosa interessant sobre els llocs per on passes, llocs xulos per anar a veure, o la seva vida! Però aquells noiets només parlaven àrab i no sabiem on anàven. Després d'uns quilòmetres ens avisen que baixen i un d'ells comença a gesticular...què deu fer? Jajajaj Resulta que ens convidàven a anar amb ells a nadar al riu, un lloc infinitament millor que la platja, arressarat del vent i assoleiat! Però no sabiem com estaria la carretera, i tampoc voliem agafar tota la calor, així que vam seguir cap a l'antiga capital, Taroundant.
Malgrat i aquesta carretera està força bé, allà no es pot córrer, així que se'ns va fer l'hora de dinar i encara estàvem de ruta. Una bona tècnica que ens ha funcionat molt és buscar fumeres, i on n'hi ha una envoltada de gent és un lloc ideal per dinar! Aquest dia vam anar a petar a un lloc on feien sardines fregides o a la brasa bonísimes i ens hem vam menjar un parell de plats, un de cada! Això sí, després no hi ha tovalloletes que valguin!! Tota la tarda vas amb una pudoreta a sardina que fa caure de cul, perquè menjar amb les mans és el que té, però us asseguro que val la pena!
I després de dinar Sant tornem-hi a fer carretera. Clar que hem trobat els viatges super divertits i plens de coses curioses...camions carregats fins a l'infinit, amb animals al sostre o deixant rastre de plomes, com aquest!
Vam arribar a Taroudant a la tarda, i vam al.lucinar amb la quantitat de bicis que hi ha. Es veu que diuen que és l'Amsterdam d'Àfrica. Unes voltetes per trobar el riad i...uf! Haviem arribat al paradís!
A vegades a Internet les fotos no acabem d'ensenyar la realitat, però en aquest cas no era així. Si heu d'anar a Taroudant us recomano que hi dormiu, perquè és absolutament preciós, i tot està cuidat fins l'últim detall. La decoració és exquisida a tots els espais. Les habitacions són fantàstiques, i la nostra donava al davant i al darrere, així que podiem amagar-nos en la forja de la reixa i observar les persones que caminaven pel carreró estret. A mi, que sóc suuuper curiosa i mooolt tafanera, m'enganxava. Seia i mirava en silenci...
I després del descans i la dutxa cap a passejar! I una altra vegada vam veure les grans diferències que hi ha entre un lloc i un altre dins d'un mateix país!
Havíem tornat als marrons, taronges i vermells, però amb la tranquil.litat de les ciutats petites. Quan vam sortir ja era fosc, i hi havia gent als carrers, però res a veure amb l'ambientazo de Marrakech...Així que pasejant vam veure un lloc amb pollastres a l'ast i vam entrar-hi, però en aquest no vam acertar... Al senyor no li va agradar veure'm amb un vestit curt i ensenyant hombro i esquena...ens va servir de mala gana, sense ni mirar-nos, i quan no havíem acabat ens va recollir els plats. Fins aquell moment ningú m'havia tractat diferent, però clar! És un lloc del Marroc interior, on les dones, fins fa poc vestien completament tapades, totes de blau, i on la gent de fora hi para poc, o menys que a altres llocs...El Gerard diu que per a aquell senyor jo era el diable! JAjajaj! Si jo sóc molt bona noia! Però hi ha persones amb pors, què hi farem! Por a les mans, als braços i als hombros, a les cames, als llavis i...Al cervell no li tenen por? Doncs que es preparin! Perquè he conegut unes quantes dones que tenen molt i molt perill, més endavant us ho explico!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada