Els primers dies. Marrakech

Crec que hi ha moltes ciutats "maques", però no definiria Marrakech amb aquest adjectiu. I és que la bellesa d'aquesta ciutat resideix precisament en l'encant que s'amaga en les anades i vingudes de persones, motos i carros arrossegats per burros, tots alhora en una maranya pausada, en les dones tapades completament passejant del braç d'altres amb texans i camisa, en els racons bruts davant de portes precioses, en les crides a pregar, en les muralles, les fumeres que desprenen olors d'espècies...en la vida.
I el centre de la vida és la plaça Jamaa el Fna. Hi hem anat a totes hores, i a cada moment del dia et sorprèn amb un aspecte i un color diferents. És plena de carros on comprar fruits secs i suc de taronja, de dones que ofereixen tatuatges de henna, d'artistes, encantadors de serps...la Lua la va batejar com "la plaça de la festa", i crec que el nom li venia genial! A tot hora hi ha música i ambient, però potser un dels moments més impressionants per entrar-hi és a la nit.
De lluny, la brillantor espectacular convida a endinsar-t'hi, a aturar-te, a passejar entre les improvitzades parades de peix, caps d'ovella bullits i altres exquisideses, i com no, a asseure't i tastar. Tot i les males llengües sobre la falta d'higiene i coses varies, nosltres i hem sopat tres vegades, i les tres n'hem sortit contents, amb la panxa plena i sans com tres pomes! Us ho recomano molt, si hi aneu no us podeu perdre!
Clar que fora de la plaça hi ha indrets preciosos, com el barri jueu, el dels tintorers o carrerons i places poc transitades que permeten respirar tranquilitat, soledat i descobriment, on les persones només parlen àrab i somriuen perquè si.

Marrakech arnakech....

Els taxis (i els taxistes)
Potser el que menys m'ha agradat ha estat la descarada manera que els taxistes tenen de timar als turistes. No tenen mida, i són capaços de demanar quantitats exagerades per trajectes de menys de cinc minuts. Tots tenen la obligació de posar el taximetre, però davant d'una butxaca europea no tenen problema en deixar-te amb la paraula a la boca si no els dones el que et demanen i, a sobre, es fan els ofesos!
Per sort, durant el segon dia, vam pactar amb un dels primers taxistes que vam agafar que li pagariem 15 Dirhams pel trajecte si ens posava el taximetre i ens deixava veure el preu real de la carrera. Així vam veure que en realitat no haviem de pagar-ne més de 9!!
 A partir d'aquell moment, vam trigar més a agafar taxis, perquè molts no volien portar-nos per menys de 60 dirhams, però el regateig és una mostra de força i nosaltres ens vam posar al dia de seguida.
Al final del viatge (de tornada de la ruta) ens vam posar seriosos i no agafàvem taxis que no engeguessin el comptador, i va ser un gran, gran estalvi!

Les boutiques
No hi ha res pitjor que passejar per un mercat preciós ple d'objectes extranys, de pastissets, tambors, fruits secs, pells, babutxes...i que t'espatllin la volta amb un "- Español? Más barato que el corte inglés...!
No seria fantàstic poder descobrir els encants de tot allò sense agobios? És que a mi em causa l'efecte contrari al que volen, i surto corrents! I potser per aquest desig de voler explorar el que ningú ha vist, o com a  mínim, fer-te la il.lusió, hem patejat la ciutat per carrers i carrerons, on hem trobat cases, tallers i racons amagats amb articles acabats de sortir del forn, objectes fantàstics acabats de fer i diferents a tota la resta.
 Hi he trobat mocadors fets a mà, pastissos encara calents...per quatre duros!

Els parcs i jardins
Suposo que a totes les guies hi ha una part on es recomanen alguns parcs de la ciutat. Nosaltres, que hi hem estat una setmana ben bona, els hem vist tots, però només us en recomano un. Si heu d'escolllir, visiteu el Jardí Majorelle, un petit espai de llums i ombres, fonts i banquets per seure i parlar tranquil.lament, i plantes dels cinc continents. Com hi ha hagut inversió extranjera està molt cuidat.
Els Jardins de Menara són enormes, però molt lletjos i poc cuidats. Al mig hi ha un estany artificial amb unes carpes enormes que es barallen per menjar el pa que algunes persones els hi tiren....sense més comentaris.
I el palmeral...Bé, el que m'agradaria fer aquí és una denúncia, perquè és un espai que s'entan carregant. Els palmerals són grans oasis plens de palmeres, però a Marrakech s'ha convertit en un espai genial per construïr grans vil.les, mansions i hotels luxosos. Algú ens va explicar que les palmeres havien patit una malaltia i algunes havien mort i d'altres les havien hagut de tallar, però a mi em fa olor de socarrim i pelotazo immobiliari!