Tot i que pensava escriure durant l'estada al Marroc, els viatges... diguem-li familiars, canvien força el ritme dels trotamóns, fins i tot dels més canyeros. Per això, l'explicació del dia a dia potser no resultaria gaire interessant (al matí volteta, després piscina, dinar, migdiada, volteta...), o si més no, no tant com els pensaments, les reflexions, els sabors i olors que he pogut captar i que tant m'han inspirat durant aquests 23 dies meravellosos i, perquè no, altres temes més pràctics que sempre poden anar bé als que em llegiu.
El que és segur és que el Marroc, o millor dit, el sud del Marroc ens ha captivat amb la seva màgia, els seus racons, les seves portes, els fabulosos menjars, les robes, les palmeres....i amb persones que ens hem anat trobant durant el camí i ens han demostrat que sota de tradicions i chilabes, darrere les botigues per guiris, hi ha homes i dones lluitadores, persones super agraïdes, molt més que hospitalàries, nens i nenes que persegueixen somnis mentre cusen sabates de cuir... i una estranya barreja entre tradició i modernitat que em fa pensar en qui sóm, què volem, la sort que tenim...
He après, i és això el que aquesta vegada voldria compartir. Us estimo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada