Escapada a Sardinia
El vol
Aquesta escapada és una d’aquelles que somies amb il·lusió durant molt de temps i quan finalment es fa realitat no t’ho pots ni creure!!
Divendres al vespre la Laura i jo agafàvem un avió ple de “Kumbas” que duien bocates de xoriço i que van aplaudir durant l’aterratge via Sardinia.
Després de trobar-me i xerrar amb la Carme, la repetida de la Lola, i la Sandra de Montsec- Mur i xerrar una estona, vam sortir de l’aeroport per buscar el bus que ens havia de dur a L’alberg.
Jo mateixa havia fet la reserva per Internet, i pel que havia vist, estaríem prop de l’Alguer i de la platja. Vam preguntar al conductor tot ensenyant el nom del lloc on anàvem i ens va confirmar que efectivament anava a Sassari. Així que vam pujar al bus....
Inici de l’aventurilla
Després de 10 o 15 minuts li vaig comunicar a la meva amiga de l’ànima que estava segura que ens havíem equivocat de la manera més poc preocupant que vaig saber!!! No podia ser, anàvem cap a l’interior i la primera parada no estava a menys de 20 o 30 km...Així que no tenia ni idea d’on aniriem a parar, on trobaríem menjar vegetarià a aquelles hores ni on dormiríem...Però la idea de l’aventurilla m’agradava tant que se m’escapava el riure!! jajajajja Clar que la Lauriki no reia tant...
Vam arribar a la parada de busos d’un poble de l’interior d’una Illa italiana passades les 12 de la nit... Cal que us digui més?
No hi havia ningú pel carrer, així vaig fer com si no passés res i vam començar a caminar buscant el centre d’aquell indret. Ni un ànima pel carrer tret d’alguns homenots, ni una dona i tot tancat i barrat! L’únic que vam trobar obert va ser un bar que feia por, i sense dubtar-ho ni un moment hi vam entrar i prendre una birra, seure i pensar què faríem.
La veritat és que vam trobar-nos una colla de borratxos molt amables. Suposo que eren les joietes d’aquell poble misteriós, però ens van convidar a la beguda, van explicar-nos que estàvem al cul del món i havíem anat a un altre Sassari que no tenia res a veure amb el de l’Alguer i un d’ells va acompanyar-nos a l’únic hotel que hi havia, l’hotel Giussi.
Millor impossible!! (per la situació en que estàvem, clar!!!)
L’anècdota
Vam deixar la maleta i vam aventurar-nos per carrers i carrerons de Sassari per trobar algun lloc on menjar quelcom. Ens haguéssim menjat un bou, però els restaurants que encara no estaven tancats ens deien que volien plegar. Buscant, buscant, vam creuar-nos amb una colla de nois que celebraven un aniversari i no ens van donar pastís però van cridar al Giuseppe que parlava un castellà de “sevija” que feia molt riure i ens va explicar que no hauriem d’anar soles pel carrer i que la única opció era un chiringuito a les afores del poble, així que... Senyores i senyors!!!!!! La Laura, després d’anys de resistència i davant l’adversitat..
(ressonen els tambors) Rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
ES VA MENJAR UN FRANKFURT!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquesta escapada és una d’aquelles que somies amb il·lusió durant molt de temps i quan finalment es fa realitat no t’ho pots ni creure!!
Divendres al vespre la Laura i jo agafàvem un avió ple de “Kumbas” que duien bocates de xoriço i que van aplaudir durant l’aterratge via Sardinia.
Després de trobar-me i xerrar amb la Carme, la repetida de la Lola, i la Sandra de Montsec- Mur i xerrar una estona, vam sortir de l’aeroport per buscar el bus que ens havia de dur a L’alberg.
Jo mateixa havia fet la reserva per Internet, i pel que havia vist, estaríem prop de l’Alguer i de la platja. Vam preguntar al conductor tot ensenyant el nom del lloc on anàvem i ens va confirmar que efectivament anava a Sassari. Així que vam pujar al bus....
Inici de l’aventurilla
Després de 10 o 15 minuts li vaig comunicar a la meva amiga de l’ànima que estava segura que ens havíem equivocat de la manera més poc preocupant que vaig saber!!! No podia ser, anàvem cap a l’interior i la primera parada no estava a menys de 20 o 30 km...Així que no tenia ni idea d’on aniriem a parar, on trobaríem menjar vegetarià a aquelles hores ni on dormiríem...Però la idea de l’aventurilla m’agradava tant que se m’escapava el riure!! jajajajja Clar que la Lauriki no reia tant...
Vam arribar a la parada de busos d’un poble de l’interior d’una Illa italiana passades les 12 de la nit... Cal que us digui més?
No hi havia ningú pel carrer, així vaig fer com si no passés res i vam començar a caminar buscant el centre d’aquell indret. Ni un ànima pel carrer tret d’alguns homenots, ni una dona i tot tancat i barrat! L’únic que vam trobar obert va ser un bar que feia por, i sense dubtar-ho ni un moment hi vam entrar i prendre una birra, seure i pensar què faríem.
La veritat és que vam trobar-nos una colla de borratxos molt amables. Suposo que eren les joietes d’aquell poble misteriós, però ens van convidar a la beguda, van explicar-nos que estàvem al cul del món i havíem anat a un altre Sassari que no tenia res a veure amb el de l’Alguer i un d’ells va acompanyar-nos a l’únic hotel que hi havia, l’hotel Giussi.
Millor impossible!! (per la situació en que estàvem, clar!!!)
L’anècdota
Vam deixar la maleta i vam aventurar-nos per carrers i carrerons de Sassari per trobar algun lloc on menjar quelcom. Ens haguéssim menjat un bou, però els restaurants que encara no estaven tancats ens deien que volien plegar. Buscant, buscant, vam creuar-nos amb una colla de nois que celebraven un aniversari i no ens van donar pastís però van cridar al Giuseppe que parlava un castellà de “sevija” que feia molt riure i ens va explicar que no hauriem d’anar soles pel carrer i que la única opció era un chiringuito a les afores del poble, així que... Senyores i senyors!!!!!! La Laura, després d’anys de resistència i davant l’adversitat..
(ressonen els tambors) Rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
ES VA MENJAR UN FRANKFURT!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada