Essaouira, tot o porta o s'ho emporta el vent?

Se'ns dubte que a nosaltres el vent ens hi va portar! Aquell matí, a l'hotel de Marrakech esperàvem el cotxe que havíem llogat per Internet a les 11 del matí, però no van aparèixer fins a les 3 de la tarda...Bé, al final el Gerard es va emprenyar (crec que mai l'havia vist així...) i li va dir al tío que no volia més el cotxe i que marxés. Jo em vai quedar de pasta de coco, però vaig esperar que l'home se n'anés per dir-li lo sonat que estava...el que jo no sabia és que ja havia parlat amb una altra empresa i en 15 minuts teniem un altre cotxe per el mateix preu, net i polit i amb assegurança a tot risc! Apa, doncs carretera i manta!

Després d'una carretera en obres i unes quatre horetes de camí, vam arribar a la porta de les muralles. Haviem de deixar el cotxe aparcat a fora, i pagar a uns vigilants perquè no estigués perfecte...però resulta que els havíem de deixar la clau! Vam discutir una bona estona, no teniem problema en pagar la "zona blava", però la clau no la deixàvem! El cas és que al finoal vam deixar al Gerard discutint i la Lua i jo amb motxilles a l'esquina vam fer l'entrada a la Medina. I....uuuuaaauuuu!!! De la mà de la meva filla ens vam perdre pels carrers tant sorprenents d'Essaouira, plens de pintors, de tallers de marqueteria, de botigues d'on sortien músiques genials! Ens hi vam enamorar! però ni rastre del riad...Així que al final vam tornar cap a la porta d'on havíem vingut i vam trob ar al gerard que havia aconseguit deixar el cotxe sense pagar ni sense donar-los la clau, al menys de moment!
Així que després de varies voltes buscant, un senyor va prendre la maneta de la Lua (i ella tant contenta)  i va acompanyar-nos fins a la porta del riad que la Xènia ens havia aconsellat.
No és un hotel amb encant, però està net i el lavabo és privat, tot pel mòdic preu de 120 dirhams la nit (una mica menys de 12 euros) i encara ens preguntaven si ens havien dit aquest preu amb esmorzar!
Però voliem sortir a passejar! Aquells carrers ens regalaven una vista preciosa, amb les parets tant blanques i finestres blaves, em recordaven a alguns llocs de platja de quan jo era petita, a aquells llocs on sents la oloreta de mar i on les persones passejen alegres i sense rumb.

Mmmm...la propera vegada li faré queixalada a la llagosta!

I així vam arribar a unes paradetes al costat del port, plenes de peix fresc i amb uns nois molt disposats a fer-nos-hi entrar! Al final ens vam decidir per una on el peix ens va semblar més maco (crec que tot era el mateix) i ens van fer una amanida, parrillada de peix, begudes i postres per 150 dirhams tots tres. Uf! Si veiessiu a la Lua com es menjava les gambes! I els llenguados i les dorades i les sardines! El cuiner va gaudir tant com ella veient-la menjar. A tot arreu hem menjat molt bé, però com aquesta nit cap!
Al dia següent vam esmorzar en una lleteria on només hi van marroquins. Vam animar-nos per una llet rosa que prenien, era llet amb sirop que estava deliciosa i unes pastes. Després, amb la panxa plena vam anar a passejar per tot arreu, i finalment a la platja. Ara, que no us he dit que Essaouira és un lloc on hi fa mooooolt de vent, i que no ens vam poder treure el pantaló llarg ni el polar en cap moment, fa molt de fred! Així que a la platja vam estar-hi dues hores, però jo hagués matxat als deu minuts!
A l'hora de dinar les paradetes estàven tancades, així que vam buscar un altre lloc. La Lua ens va convèncer per entrar a un lloc guiri, amb terrassa amb vistes...no volíem, era un euro més car que a altres llocs! Però la veritat és que va acertar de ple!
El menjar va ser excel.lent, i vam dinar a una terrasseta veient el mar i els canons fets a Barcelona. I després de dinar, la Lua i el gerard van anar a un mejadiret que hi havia al costat, d'aquests amb sofàs  i tauletes baixes i es van quedar adormits. Gairebé tres hores! En principi em sabia greu...però els cambrers ens van dir que tranquils, que la nena havia de dormir, i que la deixessim! Mare meva...
Després van començar a pujar nois i noies, pensàvem que havien quedat allà, però quan la Lua es va despertar van començar a cantar música sofí...havien d'assajar! I l'havien esperat! Aquestes coses només passen fora, nosaltres hem d'aprendre tant!
Total, que cinc hores més tant d'haver-hi entrat sortiem per la porta! jajajajaj Ben amortitzat l'euro de més!!!!